EL SECRET DE L'ORFEBRE

"El secret de l'orfebre" és un relat autobiogràfic en què el narrador ens parla de Celia, el gran amor de la seva joventut, que és la protagonista de la novel·la. Arrenca a Villasanta de la Reina, en una fictícia regió anomenada Ombria, que recorda l'ambient provincià de qualsevol ciutat espanyola del segle passat. Es tracta d'una narració retrospectiva en diversos temps: la primera època és la del seu amor juvenil amb una dona madura, gairebé de l'edat de la seva mare; i l'última amb els records que recrea quan ja gran torna a Villasanta i reviu la seva infantesa, la seva adolescència i, sobretot, el dia que va conèixer Celia, el seu viure només per veure-la i estar a prop d'ella, les seves primeres trobades fins que el cita a casa seva. Una Celia marcada des de jove per haver protagonitzat un escàndol amb un foraster, del que es va fer nòvia contra el parer de la seva mare i de tot Villasanta, i que no es va presentar el dia del casament a Santa Maria; va desaparèixer per sempre. El relat a més de tenir diversos temps, té diverses veus. La del jove que s'enamora d'una Celia ja dona i la veu de qui va ser el veritable amor de Celia, Pau, que després d'abandonar-la s'ha dedicat a l'orfebreria i del qual ja anciana segueix enamorada com conte a "Pàgines trobades en un diari de Celia Sanjuán ". En la novel·la s’esquitxen escenes sensuals i en algun cas de sexe, sense descripcions grolleres.
Barceló escriu amb força i amb una prosa ferma i neta. Utilitza capítols breus en els quals alterna els temps, encara que gairebé sempre amb els mateixos llocs. Una novel·la de costums que reflecteix bé la societat de l'època. I també intimista, en què s'aboquen els sentiments i les passions dels protagonistes.
La professora de Literatura Hispànica Elia Barceló (Elda, Alacant, 1957 ha publicat diverses novel·les que han estat molt venudes, entre elles "El color del silenci").

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa