EL SOMRIURE DE L'ANGELICA

Nou episodi de la sèrie protagonitzada per Salvo Montalbano, comissari de la imaginària localitat de Vigàta suposadament situada en un idíl·lic paisatge de Sicília entre la muntanya i el blau de la Mediterrània.
En aquesta ocasió la policia s'enfronta a una successió d'assalts a habitatges en una de les zones residencials més exclusives de l'illa. Tot i que els robatoris són a càrrec d'una quadrilla de lladregots, l'acurada organització i l'eficàcia dels mètodes utilitzats fan pensar en la presència d'una ment privilegiada que dirigeix els seus homes amb molta perfecció. Les sospites es confirmen quan Montalbano rep una carta anònima on l'autor intel·lectual dels delictes el desafia a impedir els nous atacs, previstos per als pròxims dies. En el transcurs de les investigacions, l'inspector atén la bella Angelica Cosulich, l'última víctima dels lladres que presenta a la comissaria la denúncia per l'espoli del seu habitatge. L'atractiu de la jove impressiona de tal manera al policia que, pròxim a complir seixanta anys, sent renéixer els ardors de la joventut. Montalbano, en estudiar en l'adolescència l'obra d'Ariosto "Orlando Furiós" havia imaginat la cara d'Angelica, la protagonista femenina, amb els mateixos trets de la senyoreta Cosulich, pel que va veure convertida en realitat a la dama dels seus somnis. No obstant això, l'idil·li que sorgeix entre tots dos no impedeix al comissari continuar els seus esforços per impedir al pretensiós lladre dur a terme les seves amenaces. Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Agrigent, Sicília, 1925) manté en aquest episodi nº 22 de les aventures de Montalbano, les claus que li han permès mantenir l'èxit de les seves novel·les al llarg dels anys. L'encert en la descripció dels pintorescos paisatges de Sicília i la profunda humanitat dels personatges que envolten el comissari incrementen l'atractiu de la sempre ben embastada trama policíaca. Les relacions del protagonista amb Angelica es desenvolupen de comú acord entre les parts al marge de qualsevol compromís personal o moral i sense descripcions. La cita d'alguns dels versos, extrets de l'obra d'Ariosto, aporten un element de caràcter poètic als amors entre el comissari i la reconstruïda figura de la nova Angelica.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa