EL TRAMVIA GROC

Joan F. Mira (València1939), escriptor, antropòleg i hel•lenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja papa i d’una trilogia fonamental, iniciada amb Els treballs perduts (1989) –al voltant del mite d’Hèrcules–, continuada amb Purgatori (2003) –sobre la part central de la Comèdia de Dante– i tancada amb El professor d’història (2008), a partir del mite de Faust. Ha excel•lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’autor retrata la vida, tal com la recorda, marcada per una sèrie de vivències entre rurals i urbanes, al si d'una família de classe mitja de tarannà conservador. L'autor recrea l'entorn físic de la casa familiar situada al barri de la Torre, en la ciutat de València, començant per fer una evocació històrica que arriba fins els romans i els cartaginesos. El motiu que articula els diversos capítols i que dóna títol al llibre és el tramvia groc que connectava el barri dels afores amb centre de la ciutat. Parla de com era la vida a la dècada dels quaranta i dels cinquanta a l’horta valenciana amb anècdotes familiars o del barri que recorda amb candidesa. A mida que desgrana els records mostra com aprèn de manera natural, tot jugant i observant, el que ell en diu coses de la vida: bondat i religiositat de la mare, descobriment del sexe, curiositat davant del barri de prostitutes, persones amb valors diferents dels viscuts a casa seva, nens pobres i no tant pobres, etc. Tots els temes estan tractats amb respecte, encara que pel naturalisme –que no naturalitat- en que descriu algunes situacions relacionades amb el sexe pot portar a persones poc formades, a malentesos i confusió. Per altra banda cal remarcar el respecte en que tracta tot el tema religiós.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa