EL TRESOR PERDUT

El Ministeri de la felicitat suprema és una novel·la coral on Arundhati Roy reflecteix múltiples facetes de la història recent de l'Índia, des que va deixar de ser colònia britànica, a l'agost de 1947. La partició del seu territori donant lloc al naixement del Pakistan i a la pèrdua de part de Caixmir, són els dos esdeveniments històrics que emmarquen una trama protagonitzada per dues dones d'orígens i trajectòries personals molt diferents, tot i que acaben per confluir en un mateix lloc on troben la felicitat per un camí fora de l'habitual.
L'acció, encara que centrada en aquestes dues peculiars figures femenines, una d'elles hermafrodita de naixement i una altra filla adoptiva d'una mare de caràcter difícil, es ramifica en múltiples fils narratius per crear un extens i detallat fresc que tracta d'oferir una visió panoràmica de la gran diversitat humana característica de l'Índia. Dedicada durant molts anys a l'activisme en contra de la globalització i defensora de la independència del Caixmir, davant de l'actitud oficial del govern indi, l'autora no ha escrit, en sentit estricte, una història fictícia. Al contrari, es plantegen qüestions reals que, a través de personatges imaginaris utilitza com a mitjà d'exposar les seves pròpies opinions al respecte. Com a conseqüència, es percep com el compromís ideològic preval sobre la creativitat artística en instrumentalitzar els elements novel·lístics perquè serveixin a interessos aliens a l'àmbit de la narrativa. L'habilitat que posseeix Arundhati Roy per trenar els diversos fils argumentals que fa servir i la seva capacitat de donar vida a descripcions molt efectives, són qualitats que es posen de manifest en aquesta novel·la, ben realitzada formalment. No obstant això, per a un lector que no conegui a fons els problemes derivats de la segregació de terres índies per a la creació de l'Estat pakistanès, les posicions de les dues dones resulten, de vegades, incomprensibles. Més enllà del terreny de la política, l'actitud de les protagonistes es presenta de forma elogiosa i exaltada com a prototip de la nova dona hindú, alliberada del jou marital. En el cas d’ Anyum, la hermafrodita que de vegades assumeix el paper d'home i altres el de dona coqueta, es tracta de quelcom derivat de la seva ambigua naturalesa. En el de Tell, la seva negativa al matrimoni, les seves relacions lliures de compromís i fins i tot el seu avortament voluntari, responen a motius més complexos derivats seva manera d'entendre la vida que li fa anteposar causes ideològiques a la família o als fills. En tot cas, tant elles com altres personatges secundaris, apareixen reflectits com a éssers tristos mancats d'il·lusions, que no troben consol als estrips afectius del viure diari.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa