Els Dies D'escola de Jesús
J.m. Coetzee
J. M. Coetzee continua en Els dies d'escola de Jesús la història del nen que va protagonitzar una de les seves anteriors novel·les, titulada La infància de Jesús. L'origen del noi, una mica confús, el fet que els seus cuidadors no siguin els seus pares, que el nom pel qual l'anomenen, David, no sigui el seu i que tots es dirigeixin a una nova ciutat per evitar que les autoritat...
J. M. Coetzee continua en Els dies d'escola de Jesús la història del nen que va protagonitzar una de les seves anteriors novel·les, titulada La infància de Jesús. L'origen del noi, una mica confús, el fet que els seus cuidadors no siguin els seus pares, que el nom pel qual l'anomenen, David, no sigui el seu i que tots es dirigeixin a una nova ciutat per evitar que les autoritats enviïn el petit a una institució, marca ja des del principi el caràcter una mica simbòlic i equívoc de la novel·la. Al llarg de l'acció el protagonista, que no pot anar a una escola perquè la seva presència a la ciutat no sigui detectada, a punt de fer set anys assisteix a una estranya acadèmia privada de dansa. En aquest centre s'atribueix al ball un significat proper al pensament de la ciència esotèrica de la numerologia.
L'obra es desenvolupa de manera lineal, com si es tractés d'una novel·la realista centrada en dos fugitius, home i dona, que escapen d'un perill relacionat amb el poder. Al vaixell que els allunya del lloc on poden ser perseguits, troben David, un menor que ha perdut la seva mare i no sembla tenir pare. Tots dos decideixen ocupar-se conjuntament de protegir-lo, sense que això impliqui cap tipus de relació física entre ells. A mesura que conviuen tots tres, David dóna mostres d'un caràcter reflexiu i obstinat que l'indueix a plantejar als seus protectors contínues preguntes de vegades molt difícils de respondre, impròpies de la seva edat i que fins i tot arriben a resultar esgotadores. La seva adaptació a la vida de l'escola de ball, el porta a intimar amb el conserge d'un museu situat al costat de l'acadèmia, relació que aviat assolirà una dimensió inesperada i que es convertirà en l'eix d'una sèrie d'importants esdeveniments posteriors. Els elements de forma, ambientació, diàlegs, traçat de personatges semblen presentar trets convencionals, centrats en la problemàtica d'una parella d'educadors que troben dificultats per orientar un nen molt especial que, a més assisteix a un centre educatiu que no respon en absolut del que és habitual. No obstant això, el contingut de fons resulta tan desconcertant que no és fàcil determinar quin és el sentit al·legòric que ha pretès atribuir Coetzee. La violació i posterior assassinat de la dona i ajudant del director de l'acadèmia, imprimeix a l'argument un matís de morbosa intriga que acaba de complicar una temàtica ja per si mateixa bastant confusa en els seus plantejaments i desenllaç final. La provada habilitat narrativa de l'autor, premi Nobel de literatura 2003, li permet sostenir tècnicament una novel·la a la qual, en canvi, no ha aconseguit imprimir un contingut de fons consistent que resulti accessible al lector. Les elucubracions cabalístiques sobre la numerologia i un sentit transcendentalista de l'existència, proper al panteisme budista, produeixen una sensació de desconcert que resta coherència i interès a la trama.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
