ELS EDUARDIANS

Els Eduardians, escrita el 1913, és la novel·la més coneguda de l'escriptora anglesa Vita Sackville-West (1892-1962), juntament amb Tota passió apagada (hi ha ressenya a Troa). La història, ambientada a la primera dècada del segle XX a l'anomenada era eduardiana, arrenca el 1905 i narra la trajectòria de dos germans, Samuel i Viola, especialment centrada en el primer. Tots dos viuen el seu despertar sentimental i intel·lectual a la luxosa mansió de Chevron, presidida per un ambient selecte on es reuneix l'alta societat anglesa, una gent que valora sobretot els modals refinats, es distreuen amb entreteniments i converses banals i, especialment, estan pendents d'oferir una bona imatge encara que en ocasions entre ells llisquen amors furtius mantinguts en secret.
Entre els senyors de la casa amb títol nobiliari i els servents hi ha barreres infranquejables i les distincions socials són enormes. Sebastià, amb 19 anys i ja estudiant a Oxford, és un jove veleïtós, atractiu i una mica contradictori que comença a rebel·lar-se davant d'un clima que ell considera fictici i, encara que amant de la comoditat, s'inclina a seguir camins més independents cap on apunten també els pensaments de la seva germana malgrat la fèrria pressió de la seva aristòcrata mare i les seves elegants amistats. A Chevron arriba Leonard Anquetti, personatge gens convencional, explorador i aventurer, que influirà en les decisions de Sebastià qui s'obstina sense èxit en esforços amorosos. La novel·la conclou amb la coronació del rei Jordi en una fastuosa cerimònia a l'Abadia de Westminster.
L'autora exhibeix una prosa exquisida amb què dibuixa un encertat però provocatiu retrat de l'aristocràcia anglesa de l'època amb trets que en algun moment poden recordar la sèrie Downton Abbey ja que reflecteixen el seu esplendor material en descripcions memorables de salons on brillen cortinatges, catifes i rics bibelots, detalls que contrasten amb la superficialitat i la hipocresia dels seus protagonistes.
La figura de Samuel és l’epicentre d’aquest fresc temporal de transició cap a un modus vivendi més autèntic. Vita Sackville-West empra una fina ironia per recrear les atmosferes de la senyorial mansió amb estampes d'una bellesa rància que sembla destinada a desaparèixer, inclosos els seus habitants, i també s'endinsa en la introspecció amb interessants apunts psicològics mostrats als monòlegs i diàlegs dels seus protagonistes. La novel·la, molt cuidada estilísticament, resulta una lectura fascinant tant pels aspectes formals com pel contingut.

Reyes Cáceres