ELS NOIS DE ZINC

Svetlana Alexiévich (1948) periodista bielorussa guardonada amb el premi Nobel el 2015, recull en aquesta obra una sèrie de testimonis de militars que van formar part del milió de tropes que la Unió Soviètica va desplegar sobre l'Afganistan entre 1979 i 1989. A les declaracions dels combatents d'aquella guerra se sumen les de familiars, mares, esposes i filles principalment, i de molts altres que, o no van tornar a la seva pàtria o ho van fer en taüts segellats de zinc, circumstància a la qual es refereix el títol del llibre, Els nois de zinc.
Es tracta d'un treball d'una amplitud i intensitat colpidores, escrit amb el propòsit de "disminuir la història fins que pren una dimensió humana" en frase textual de l'autora. Més enllà d'exigències geopolítiques i deures internacionalistes, el que evidencien aquestes pàgines tan mesurades en el seu dramàtic contingut com ben elaborades en la seva forma periodística, és l'altíssim cost al qual es va mantenir el conflicte. Morts, mutilacions, desequilibris mentals permanents, ferides i sofriments atroços són les recompenses obtingudes per soldats, oficials i treballadors civils que van anar a l'Afganistan convençuts de complir el seu deure. No obstant això, els que van aconseguir conservar la vida, en tornar a casa van trobar el rebuig o la burla dels seus compatriotes. Violència, drogoaddicció, odi, desesperació i misèria material i moral és el llegat que va deixar aquesta guerra, l'última lliurada per la URSS abans de la seva desaparició. Els que van patir les seves conseqüències van rebre pensions mínimes i ni tan sols van comptar amb el consol de ser considerats herois, en tant que no van obtenir victòries de les que el poble pogués sentir-se orgullós. La manca d'un sentit transcendent de la vida, en unes generacions educades obligatòriament en el materialisme ateu imposat per les autoritats comunistes, accentua la desolació que emana de les paraules que contenen els testimonis seleccionats que es tracten amb un criteri molt encertat. L'última part del llibre ve dedicada als detalls de la demanda civil que un grup de mares de soldats caiguts a l'Afganistan va interposar contra Svetlana Alexievich a Minsk per considerar que els seus fills eren presentats com malvats assassins. Independentment del que la justícia dictamini, el que aquest plet manifesta és la profunditat de les ferides socials encara no cicatritzades que ha causat aquest atroç conflicte.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa