ELS SET CAVERNÍCOLES. 2: CONTRA LES PINTURES DEL DIABLE

Cromi, un nen de l'Edat de Pedra, de raça Cromagnon que viu a la cova d'Altamira (Santander) i la seva colla d'amics, Baba, Orgulia, Ululu, Roco i Kakatúo, volen imitar els seus pares, que dibuixen els seus rostres amb traços vermells abans de sortir a caçar perquè, segons el bruixot del poblat, aquesta pintura és màgica i els garanteix bones preses al mateix temps que els lliura de la mort. Per aconseguir aquest pigment hauran d’enganyar el bruixot, que el guarda gelosament en la seva cova i afirma que l'obté del seu amic el diable. Cromi aconsegueix distreure’l i apoderar-se de la porció que guarda ja preparada en un bol. Els membres de la colla s'acoloreixen a la seva manera però un diluvi imprevist torna a deixar-los les cares netes. No obstant això, Neandi, una nena que pertany a una altra tribu, la dels Neandertals, i que és molt amiga de Cromi, els explica de quina roca treu el bruixot la pols colorant, sense cap intervenció diabòlica, i els ofereix l'ajuda del seu ós domesticat perquè amb les seves llargues ungles rasqui tota la pols que necessitin. Molt contents amb la troballa, els nens tornen a la seva cova i ja que no han aconseguit caçar un bisó, almenys la petita i tímida Baba pot pintar-ne un a la paret, acolorit en vermell, i tots els altres deixar empremtes de les seves mans al voltant de la seva figura. La història, segona d'una sèrie titulada "Els set Cavernícoles", reflecteix en to humorístic algunes escenes de la vida d'aquests primitius pobladors de les terres de Cantàbria. Les autores, antropòloga una d'elles i escriptora l'altra, aconsegueixen integrar elements de divulgació cultural en una aventura concebuda amb imaginació i escrita amb estil senzill.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa