ELS TRES NOMS DE LA LUDKA

Els tres noms de la Ludka de Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) és una novel·la basada en fets reals que explica la història d'una nena polonesa de nou anys, Ludka Nowak, adoptada per un capità de les SS i la seva dona. La Ludka, juntament amb cent menors polonesos més, arriba a Barcelona el 1946. La trama discorre en aquesta ciutat, encara que alterna amb París i Polònia. Molts nens eren orfes però altres havien estat segrestats pels nazis i sotmesos a vexacions durant la Segona Guerra Mundial. A Barcelona són acollits per la Creu Roja i se n'encarrega Wanda Morbitzer, secretària del Cònsol de Polònia, dona que va ser com la mare d'aquells nens durant deu anys, no només donant-los menjar, roba i escolarització sinó també ajudant-los en els problemes que anaven sorgint fins al 1957 que alguns van tornar al seu país d'origen. La Ludka es fa amiga de l'Emma, ??filla d'una cosidora, i la narració discorre fonamentalment a través de les veus d'aquestes dues nenes, encara que també hi ha secundaris influents com Daniel, un comunista, membre de la Resistència. La seva trajectòria discorre per una tònica complicada, violenta en ocasions, encara que també hi ha amistat, il·lusió per tirar endavant i alguna oportunitat sentimental, amants amb diferent sort i fins i tot l'atreviment de l'atracció cap a amors prohibits. La novel·la aborda el desarrelament i el dolor en el context d'un episodi força desconegut de la Segona Guerra Mundial amb uns personatges que busquen les seves arrels i lluiten per ser feliços de totes les maneres possibles. El relat, narrat amb senzillesa estilística i prosa correcta, destaca els aspectes humans dels protagonistes, encara que en algun cas potser es troba a faltar una profunditat psicològica més gran.

TROA