Ens Veurem Allà Dalt
Pierre Lemaitre
El relat s'inicia en un front de batalla el dia 2 de novembre de 1918, poc abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial. Un soldat, el tímid i modest empleat de banca Albert Maillard, a punt de morir, sobreviu gràcies a l'ajuda del seu camarada, Edouard Pericourt, que li salva la vida quan ja li havien donat per mort. Acabada la guerra, Albert té cura d'Edouard, la cara del qu...
El relat s'inicia en un front de batalla el dia 2 de novembre de 1918, poc abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial. Un soldat, el tímid i modest empleat de banca Albert Maillard, a punt de morir, sobreviu gràcies a l'ajuda del seu camarada, Edouard Pericourt, que li salva la vida quan ja li havien donat per mort. Acabada la guerra, Albert té cura d'Edouard, la cara del qual ha estat desfigurada per la metralla, i que no vol tornar a casa perquè el seu pare li rebutja per la seva homosexualitat. Tots dos decideixen romandre junts, units per mutu agraïment.
La novella desenvolupa una història dramàtica, basada llunyanament en fets reals, per reflectir el costat més fosc de la guerra. Els dos personatges centrals són antiherois que pateixen els efectes d'un conflicte que en el fons els és aliè. Mentre ells pateixen penúries, perquè Edouard, que ha suplantat la identitat d'un difunt, no vol recórrer al seu acabalat pare, altres persones s'aprofiten sense escrúpols dels confusos moments de la postguerra per enriquir-se per mitjans fraudulents. L'autor, que ha conreat sobretot el gènere de novella negra, s'acosta aquí a un tractament argumental emparentat amb la picaresca. Els protagonistes, així com altres personatges secundaris, acaben convertits en estafadors a gran escala, encarnant la manca de principis i l'avidesa de riqueses que van caracteritzar l'època en què s'ambienta l'acció. Escrita amb un estil hiperrealista de llenguatge estripat, és aquesta una novella on els elements estètics prou feines tenen relleu.
Pierre Lemaître (París, 1951) és un escriptor de caràcter popular que acudeix a recursos narratius poc elaborats i no dubta a acostar-se a la tradició francesa del fulletó. No obstant això els seus personatges centrals, Albert i Edouard, molt humans en el seu desemparament afectiu i en la seva recent descoberta habilitat per delinquir, donen cabuda també, en les seves peripècies, a una dosi d'humor negre capaç d'alleugerir la tristesa i el pessimisme que emanen les seves figures. El seu destí s'inclina en Edouard a la tragèdia, mentre que Albert es disposa a començar una nova vida amb els diners que va robar, lluny de França en un joc de contrastos que tanca un fons de cinisme.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
