Entre Ells Dos
Record Dels Meus Pares
Richard Ford
Entre ells dos reuneix dos textos, escrits amb més de trenta anys de diferència, on Richard Ford recull una síntesi de les seves memòries filials. El primer d'ells, titulat "La seva mort" redactat el 2015, està concebut com una emotiva evocació de la figura del seu pare, Parker Ford, viatjant de comerç d'origen irlandès que va morir el 1960, quan el seu únic fill, nascut el 194...
Entre ells dos reuneix dos textos, escrits amb més de trenta anys de diferència, on Richard Ford recull una síntesi de les seves memòries filials. El primer d'ells, titulat "La seva mort" redactat el 2015, està concebut com una emotiva evocació de la figura del seu pare, Parker Ford, viatjant de comerç d'origen irlandès que va morir el 1960, quan el seu únic fill, nascut el 1944, tenia 16 anys. El segon, redactat el 1981, arran de la mort de la seva mare, està dedicat a rememorar les seves relacions amb ella, sobretot després que quedés vídua.
La vida d'infància de l'autor apareix reflectida com uns anys feliços per a un matrimoni que portava llargs anys esperant tenir descendència. Les absències del pare, que recorria diversos estats del Sud totes les setmanes per motius laborals, eren compensades per caps de setmana intensament viscuts en un entorn tranquil a la localitat de Jackson (Mississippi) on havien establert la llar familiar. El caràcter amable i senzill de Parker queda posat en evidència amb intens afecte i delicat respecte per un fill que va aconseguir major nivell intel·lectual i més fama que ell. El record d'una existència modesta però de certa progressiva prosperitat, en un clima de permanent estabilitat conjugal, dóna lloc a una narració càlida i realista alhora que, sense idealitzar a qui la protagonitza, no deixa de destacar les seves virtuts d'honradesa, laboriositat i identificació amb l'esperit americà de l'època. Les pàgines dedicades a la seva mare tenen per la seva immediatesa, un caràcter molt diferent. La manera en què Richard Ford recorda el seu pare, ja amb més de seixanta anys i amb una perspectiva temporal de diverses dècades, es manifesta més reflexiu i ponderat que el que va utilitzar per recordar la figura materna amb menys de quaranta i molt proper encara a la seva pèrdua. No obstant això, fins i tot així, es mostra agraït a ella per haver mantingut amb esforç l'equilibri econòmic de la llar i haver sabut comprendre la seva situació d'orfe en plena adolescència. L'obra, escrita amb una prosa molt matisada, plena de naturalitat i discreció, aconsegueix una notable qualitat literària sota aparença de senzillesa expressiva. La seva lectura resulta grata per l'afecte filial que conté, tot i que no s'estengui a efusions sentimentals hi ha en ella una expressa absència de dimensió sobrenatural de la mort.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
