ENVIADA ESPECIAL

Enviada especial, novel·la d'espionatge escrita per Jean Echenoz en clau d'humor, es proposa parodiar el gènere a què fa veure pertànyer. Una jove és segrestada a París en ple dia, a l'entrada del cementiri de Passy, per agents secrets francesos. Per tal de fer veure que es tracta d'un delicte comès per delinqüents comuns, es demana un rescat al marit de la víctima, que no respongui a aquesta demanda. Més tard, la segrestada és enviada a Corea del Nord perquè sedueixi un membre destacat del govern comunista. Més divertida que espantada, la dona compleix molt bé la seva missió alhora que gaudeix de luxosos circuits de turisme a Pyongyang. No obstant això, el seu objectiu humà acaba per caure en desgràcia i es veu forçada a escapar, amb ell, de manera precipitada a través d'un pas secret que connecta amb Corea del Sud.
L'obra caricaturitza de forma intel·ligent els relats comercials d'espies els protagonistes dels quals viuen aventures inversemblants, superen il·lesos trampes mortals, sobreviuen a riscos mortals i a més disposen del temps necessari per freqüentar tot tipus de trobades sexuals. La trama resulta absurda, el desenvolupament argumental és absurd i les situacions es resolen amb la més desinhibida falta de coherència. El toc exòtic, que no sol faltar en aquesta classe d'històries, va a càrrec de la ja de per si increïble situació que regna entre els dirigents de Corea del Nord, on qualsevol desafiament a la lògica sembla cabre en la mesura del possible. La ironia amb què l'autor aborda les mentides, enganys i simulacions que són consubstancials a l'activitat dels espies i la forma en que condueix la rocambolesca història cap al seu desenllaç, resulta incisiva i produeix en el lector l'efecte còmic que és evidentment el motiu al qual respon l'obra. El veterà narrador critica la banalitat d'aquest tipus de relats, de la qual se serveix per mostrar des del seu interior com un bon escriptor pot ridiculitzar-la fins a l'últim extrem. Els nombrosos personatges, els constants trencaments en l'acció, els continus canvis d'escenari, tot això està pensat per posar en evidència la seva falta de consistència i les seves contínues concessions a tòpics desgastats. En arribar a l'última pàgina el lector pot sentir certa decepció en prendre consciència que se li ha fet una broma, encara que serà capaç de percebre la notable qualitat literària i l'enginy subtil que preval al llarg de l'acció.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa