ESCLAUS DEL DESIG

El 1992, Donna Leon (Nova Jersey 1942) va començar la sèrie de l'inspector Guido Brunetti amb l'excel·lent novel·la Mort a la Fenice. Ara publica la número 30, totes corrent a Venècia, on l'autora ha viscut durant molts anys. Les seves novel·les no s'han publicat mai a Itàlia i ella sempre ha escrit en anglès. Cal admetre que hi ha hagut títols brillants al llarg dels anys, però els últims pateixen de falta de creativitat i també de la mateixa malvolença que ha mostrat sempre cap al Sud d'Itàlia, comparant-la amb el nord. El menyspreu i la ridiculització de l'església catòlica i de qualsevol creença seriosa han decaigut en virulència.
En Esclaus del desig, ha de transcórrer gairebé tres quarts de la novel·la perquè l'acció surti de les rutines familiars de la família Brunetti: la descripció de menjars, les copes de vi i els detalls d'una família superficialment meravellosa, on els principis liberals es viuen a la perfecció: és la família ideal. La vida laboral de Brunetti ja no té la força dels seus començaments i es permet arribar tard i eludir l'enfrontament amb el seu cap, Patta. Els mateixos companys de sempre aquí pràcticament han desaparegut i la signorina Elettra tampoc té el protagonisme habitual. La novetat és l'afecció per una altra companya, Griffoni, napolitana i que per una vegada aconsegueix mostrar la vàlua, malgrat el seu origen meridional, amb la qual col·labora i es deixa aconsellar i que és artífex de la solució del cas.
El cas comença amb la troballa de dues noies nord-americanes que han estat deixades malmeses a l'embarcador de les urgències de l'hospital. La investigació del succés va molt lenta i només molt a la fi comença per haver-hi una acció clara sorgint una trama delictiva de gran envergadura i que es resoldrà sense grans dificultats.
Com sempre els dolents són molt dolents i fins ingenus, però cometen errors i deixen fissures per on es pot ficar la justícia i resoldre el cas.
La novel·la està ben escrita com és habitual en l'autora i és agradable. Les descripcions de Venècia estan molt ben fetes i situen perfectament l'acció.

TROA