ESTEL FUGAÇ

Estel Fugaç anhela formar part dels més grans de la tribu nòmada a la qual pertany. No obstant això, encara li queda un tros per recórrer: haurà d'aprendre a muntar a cavall, a nedar, a pescar i a caçar ... Però, sobretot, haurà d'aprendre a entendre el món que l'envolta. En aquest relat assistim a aquest difícil pas a l'edat adulta, que li fica de ple en la problemàtica de la tribu: s'estan quedant sense caça perquè l'home blanc ha espantat els bisons. Guiat pel seu esperit jove i idealista decideix, amb l'ajuda del seu amic-germà Ocell d'Herba, anar a la recerca de l'home blanc per explicar-los la difícil situació i demanar-los una convivència en pau. Però aquí descobreix la realitat amb tota la seva cruesa: no tots els homes blancs són bons i alguns han matat molts indis i pretenen sotmetre'ls i conduir-los a reserves delimitades i protegides. En aquest viatge iniciàtic Estel Fugaç ha madurat i s'ha guanyat el respecte de tota la seva tribu.
Úrsula Wölfel va néixer a Alemanya el 1922. Va començar els estudis de Filologia Alemanya, Pedagogia i Història a Heidelberg, però amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va haver de abandonar-los, encara que després va aconseguir completar-los. Va treballar com a pedagoga i educadora. El 1960 va obtenir una plaça d'investigació de Literatura Infantil i Juvenil i a partir de 1961 es va dedicar de ple a l'escriptura. Ha obtingut nombrosos premis, entre ells el Premi Alemany de Literatura Infantil i Juvenil pel conjunt de la seva obra, que es va concedir per primera vegada el 1991. És autora, entre d'altres, del conegut llibre Sabates de foc, sandàlies de vent (1961) .
L'obra, publicada originalment el 1959, constitueix una bellíssima narració en la qual l'autora, Úrsula Wölfel, aborda el pas de la infància a la vida adulta, al temps que ens presenta la vida d'una de les últimes tribus nòmades nord-americanes des del punt de vista d'un nen.

Begoña Lozano