Extrema Llum
Joan Duran I Ferrer
Tinc la sensació que els teus poemes parlen de tot allò que el lector vulgui que parlin. Els uns voldran que parlin de l'amor, del record, de la derrota; altres del desig, del temps, de l'esperança; altres de la incertesa, la inclemència, la bellesa o la mort. Però aquests noms, tots veritat, hi són transmutats en un camí envers (o des de) l'origen del mot, els coàguls de sal a...
Tinc la sensació que els teus poemes parlen de tot allò que el
lector vulgui que parlin. Els uns voldran que parlin de l'amor,
del record, de la derrota; altres del desig, del temps, de
l'esperança; altres de la incertesa, la inclemència, la bellesa o
la mort. Però aquests noms, tots veritat, hi són transmutats en
un camí envers (o des de) l'origen del mot, els coàguls de sal
a l'origen del mot. Un camí on els residus, runes, excedents
adquireixen categoria de pilars, òrgans vitals, clímaxs. I on no
hi ha més guia que l'ossada de la llum. (Del pròleg de Cèlia
Sànchez-Mústich).
Reseña del Editor
Información de seguridad
- Cargando la información ...