Fer Cantar Els Arbres
Premi Prudenci Bertrana 2026
Jordi Campoy Boada
És la història d'una nissaga de lutiers marcada per un misteri familiar que travessa generacions. L'obra aprofundeix en conceptes com la bellesa, la imperfecció, la relació entre la persona i la natura, a través de la fusta com a matèria viva, així com el paper de l´art en la influència en el sentit de la vida. La protagonista, la Carlota, una lutier de 70 anys, que es tr...
És la història d'una nissaga de lutiers marcada per un misteri familiar que travessa generacions. L'obra aprofundeix en conceptes com la bellesa, la imperfecció, la relació entre la persona i la natura, a través de la fusta com a matèria viva, així com el paper de l´art en la influència en el sentit de la vida.
La protagonista, la Carlota, una lutier de 70 anys, que es troba amb una decisió transcendental: tallar un avet roig de més de cinc-cents anys per construir el millor violoncel que ha imaginat mai, o deixar que l'arbre continuï creixent perquè 50 anys més tard un altre artesà en pugui fer un encara més extraordinari. Aquest dilema la porta a endinsar-se en el passat de la seva família i a descobrir una història de memòria, ferides, i passió per la música.
La Carlota sap que cada arbre amaga una història i que de cada instrument neix un sacrifici. Recorda el que li deia l'avi: "m'ensenyava a treballar la fusta; m'ensenyava a treballar la vida, els encenalls que surten disparats són els segons que perdem a la vida mentre pensem coses lletges, quan odiem, quan maleïm, quan ens enrabiem... Vaig pensar que jo tenia molt encenalls per expulsar. Escoltar la matèria, quan la fusta troba la seva veu entre les mans del lutier, també desperta la nostra".
La Carlota, traumada per la falta d´amor perquè la mare va morir quan era petita i el pare sols pensa com triunfar com el lutier, intenta obrir-se camí, el passat torna amb tota la seva força i l'Òscar, fill de la parella del seu pare, li recorda que hi ha portes que és bo que estiguin tancades. Veu que necessita posar un altre horitzó a la seva vida.
Novel·la emocionant sobre el pas del temps, la memòria i la bellesa de la natura. Les vetes segueixen el seu curs, unes aigües boniques i tossudes, forjades amb la paciència del temps. Com moltes coses a la vida, les vetes fan un camí que no es pot canviar però que conquereix a cada instant un so genuí.
De fácil lectura. Manté la intriga en tota la novel·la.
Carme Mateu
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
