FILLS DEL FEBRER

El concepte de novel·la negra s'ha anat estenent a tot tipus de novel·la policíaca, quan realment va néixer com un gènere que explorava únicament el món de la delinqüència, sobretot els seus personatges, encara que també hi ha, com és lògic, aparició de policies. Era un gènere molt restringit a novel·les, la major part d'elles nord-americanes, però aquí tenim una novel·la clarament negra, encara que el principal personatge sigui un policia. Harry McCoy és el protagonista d'una sèrie de la que ja van dos títols, cadascun amb un mes: Gener sagnant i ara Fills de febrer. Així que, si no es torça, la sèrie pot tenir tantes novel·les com mesos.
McCoy un policia peculiar que fuma porros, pren ocasionalment alguna que altra droga i el seu millor amic des de la infància (Stevie Cooper) és un mafiós amb el qual té tractes continus i que moltes vegades col·labora amb ell encara que procura que no sigui al marge de la llei.
Tota l'acció es desenvolupa a Glasgow, lloc on va néixer i viu Alan Parks, enmig de la boira i de la pluja constant i va transcórrer tot en pocs dies: des del 10 de febrer de 1973, al 19 del mateix mes i any; la novel·la es va a dividir en aquests dies.
Tot comença amb l'assassinat, fet amb molt sadisme, d'un cèlebre jugador de futbol de l'equip local, el Celtic, que apareix amb una inscripció al pit per marcar perquè ha estat assassinat. Aquest jugador és el novio d'una noia, filla d'un dels mafiosos de la ciutat, el cap de la zona nord. A aquest assassinat succeirà un suposat suïcidi i un altre assassinat més i diversos intents d'agressions. Des del primer moment es coneix qui és l'assassí i cada dia comença amb un monòleg seu on el lector s'adona que està davant d'un psicòpata.
La novel·la té més intriga del que sembla en un principi i no es desvetlla fins a un moment en què el lector descobreix que hi ha alguna cosa més que uns crims passionals.
El relat es complica perquè el mateix McCoy es veu afectat i implicat directament amb l'acció perquè té relació amb el seu passat com a nen. L'acompanyen en tot moment l'inspector en cap Murray que va ser el que el va acollir en la seva família, de nen i Wattie que és un policia jove en pràctiques i que li dóna a la novel·la una nota d'humor.
Els personatges estan ben desenvolupats, entrant a fons en els seus caràcters i penetrant en els seus sentiments i en la seva forma de pensar i la raó de les seves accions. Hi ha molta immoralitat en tot el que passa i els dolents són realment dolents, però també brilla, per contrast, la bondat d'altres. Algunes al·lusions a l'església, encara que siguin vetllades, no la deixen en bon lloc. Per part de l'assassí hi ha una obsessió sexual que es manifesta en molts moments.
Hi ha tensió en el relat que no decau en cap moment i al estar ben escrita es llegeix amb interès i ganes.

TROA