FINALS QUE MEREIXEN UNA HISTORIA

Albert Espinosa (Barcelona, 1933) s'ha fet un lloc com a escriptor amb llibres en què barreja els ingredients de l'autoajuda amb els literaris. Aquí rau l'èxit, entre altres, de Si tu ho dius vine ho deixo tot... però digue’m vine, Brúixoles que busquen somriures perduts i El món blau. Estima el teu caos. Espinosa ha estat director, actor i guionista (per exemple, de la sèrie Polseres vermelles).
Aquests llibres, com els de Jorge Bucay i els primers de Paulo Coelho, es mouen en un terreny ambigu. No se'ls pot jutjar només des de la crítica literària, ja que el seu objectiu, com es diu en aquest llibre, és provocar també una sanació terapèutica. Es serveixen d'arguments literaris i de les tècniques literàries per oferir reflexions sobre la vida, si és el cas transmetent de manera hiperbòlica un missatge d'optimisme i de fidelitat. Llegint la dedicatòria del llibre s'explica per on van els trets: "Dedicat a tots els que accepten les seves pors" i "Dedicat als que mai es miren al mirall ni tampoc el melic".
"M'encanten els relats (...); les històries petites de vegades resumeixen un gran sentiment que resideix al nostre interior". Aquests relats, amb exemples presos de la cultura actual, molt realistes, busquen ajudar emotivament als lectors perquè trobin un sentit a la vida o reflecteixen realitats contemporànies o difonen la moral de moda. Aquest fervor per la vida és compatible amb transmetre en ocasions sentiments molt políticament correctes, que es transmeten de manera afectiva, sense grans raonaments, apel·lant al món dels sentiments. Com, per exemple, en un relat que reflexiona sobre el suïcidi, llegim: "Ningú es va escandalitzar. Va ser una cosa natural decidir sobre la teva mort quan tanta gent ja ho feia sense permís. Al cap i a la fi, la moral és el gust col·lectiu". O un relat de contingut homosexual que transcorre en un camp de concentració.
Tot decorat amb l'aurèola dels llibres d'autoajuda, amb consells savis sobre com portar una vida més aconseguida. En ells es parla de l'amor, de la malaltia, de la mort, de la vida, de la feina, dels amics, de la família, etc. Encara que hi ha situacions que parteixen d'una realitat tràgica, Espinosa busca el costat bo i el final que serveixi per transmetre el seu ampli i generós sentit de l'amistat, de l'amor i de la felicitat. Així acaba un dels seus contes: "I estic plenament segur que, si creiem en els somnis, es faran realitat, perquè el creure i el crear estan a una lletra de distància. Algun dia espero trobar la manera d'explicar aquesta història a la gent. Mentrestant, seguirem sent nois que somiàvem batalles que mai perdrem".
Com que hi ha lectors de tots els gustos, aquests relats poden interessar a un tipus especial de lectors que busquen alguna cosa més en la literatura, consells sobre com ser feliç i una guia amable sobre com sobreviure a les adversitats. Amb certa càrrega de sensibleria i una mica superficial tot i ressaltar la bona intenció de l'autor.

Adolfo Torrecilla