FINS AQUI HEM ARRIBAT

Fins aquí hem arribat de Petros Màrkaris presenta un nou episodi de la sèrie protagonitzada pel comissari de la Brigada Criminal d'Atenes Kostas Kharitos que s'encarrega en aquesta ocasió de resoldre una cadena de crims l'única relació aparent dels quals és la d'haver estat comesos amb la mateixa arma de foc.
Ni les circumstàncies de temps i lloc ni les diferents professions de les víctimes, permeten establir un nexe d'unió entre els diferents assassinats que, no obstant això apunten a un mateix executor. Les indagacions portades a terme pel comissari i els seus col·laboradors ensopeguen, a part de les pròpies dificultats del cas, amb la profunda depressió material i moral que s'ha produït a Grècia durant els últims anys, a causa de la crisi financera que experimenta. L'atur, les retallades pressupostàries i la ruïna del sistema econòmic han creat un ambient pessimista que desperta sentiments de frustració i fracàs en la societat. Moviments radicals, com ara els grups neonazis i comunistes s'enfronten als carrers d'Atenes, mentre els ciutadans atemorits desconfien de les autoritats i no col·laboren amb la policia per por a les represàlies. No obstant, el comissari aconsegueix reunir proves que assenyalen a una banda d'immigrants albanesos rancuniosos pel tracte discriminatori rebut de part d'empresaris sense escrúpols. La intriga criminal cedeix terreny als errors i mancances tant del poble grec com dels seus dirigents, que han generat un clima propici al frau, l'estafa i la corrupció fins a arribar a extrems de violència descontrolada. Com és habitual en la sèrie policíaca de Petros Màrkaris (Istanbul, 1937) el comissari Kharitos, descriu en primera persona, amb estil senzill i notable força expressiva, els avatars de la seva vida quotidiana, a la llar i en la comissaria. Els llaços familiars, dona, filla, parents i amics, li serveixen d'amable contrapunt per superar les amargues experiències relacionades amb el món del crim, on es mostren els aspectes més negatius de la naturalesa humana.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa