HABITACIONS TANCADES

Quan Violeta decideix convertir una mansió barcelonina que ha rebut com a herència en un museu dedicat al seu avi pintor troba entre els seus murs el cadàver d'una dona. La investigació va descobrint altres troballes sorprenents que revelen foscos secrets en la història de la família Lax, una acabalada saga catalana i de llinatge on hi ha tot tipus de successos. El relat abasta des de finals del segle XIX fins a l'esclat de la república. L'autora utilitza una estructura original en el plantejament de la novel·la, establint dos estils narratius: un lineal en tercera persona i un altre a base de cartes, ressenyes de premsa, catàlegs d'art, amb els quals aconsegueix gran agilitat. El llibre està ben escrit amb una prosa solta, col·loquial i vigorosa que acobla amb naturalitat els diàlegs i les descripcions. Els personatges resulten correctament definits constituint prototips del moment, alguns d'ells practiquen l'espiritisme, mantenen relacions sentimentals extramatrimonials i adulteres de les que hi ha apunts eròtics, també de tipus lesbià; el to anticlerical que aleteja en ell deixa lliscar comentaris crítics que ridiculitzen l'Església. Està molt aconseguida la recreació de l'ambient que presta molta atenció als detalls costumistes, aconseguint un encertat retrat de la burgesia catalana, tot des d'una mirada una mica satírica sobre els convencionalismes de l'època. La intriga es gestiona de forma acceptable tot i no ser l'element essencial.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa