INGRATA PÀTRIA

Martí Domínguez és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista, és autor d’una trilogia sobre la Il·lustració, formada per Les confidències del comte de Buffon, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de la novel·la La sega (Premi de la Crítica Catalana 2016), de L’esperit del temps (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2019) i de Mater (Premi Proa de novel·la 2022). Com a assagista, ha estat distingit amb el Premi de les Bones Lletres per Del natural (2023) i el Premi Carles Rahola per El somni de Lucreci (2013).

La novel·la narra les tres últimes hores de la vida del professor Joan Baptista Peset que va passar a la presó, esperant que es complís la sentència del segon consell de guerra que li van fer: al primer el van condemnar a cadena perpètua i al segon -instigat per companys seus catedràtics de la Universitat de València- va ser condemnat a mort. El professor Peset, doctor en Medicina, en Ciències Químiques i en Dret, rector de la Universitat de València, va ser un home d'idees republicanes i d'esquerres. Segons l’autor també era un bon cristià, quan es va saber que estava empresonat i condemnat, l’arquebisbe de València va ser un dels que va demanar a les autoritats el seu alliberament. Va ajudar molts religiosos a salvar-se, amagant-los. El mateix dia del seu afusellament va estar operant un dels presos, ajudant el metge de la presó. Juntament amb ell afusellaren tres presoners més.

Cadascun dels capítols el narra un dels protagonistes, des dels presoners, el director de la presó, l’enterramorts -que abans de donar sepultura als cossos, agafa alguna de les poques coses que porten a sobre, per saber on estan enterrats i donar-ho a les seves famílies- el metge que certifica les morts, alumne del professor Peset.

És un llibre molt dur, es considera dins de la presó al professor com un trofeu per ser una persona molt coneguda, per la seva popularitat tan política com per les seves obres. Fa veure fins on pot portar la intransigència, el fanatisme i la poca formació.

Llàstima que els personatges religiosos quedin força malament no respectant el sagrament de la confessió: només busquen que renunciïn a les seves idees polítiques, dona la sensació que així guanyen mèrits. Estan totalment al servei de les forces polítiques.

És un llibre interessant, ben escrit, amb expressions, paraules i conjugació dels verbs en valencià.

TROA