INTERNET NO ÉS LA RESPOSTA

La literatura divulgativa sobre Internet i els fenòmens socials que s'està produint està de moda. Són molts els autors que aborden aquesta realitat mediàtica i social que defineix el nostre temps, l'economia, la política, la societat i les relacions personals. La ja consolidada classificació entre "apocalíptics" i "integrats" es pot portar aquí de nou per introduir aquesta novetat editorial, crítica, sobre la realitat d'Internet i sobre els efectes que produeix, tant en l'ordre econòmic com en el social i personal. Crítica en la mesura en què es busquen les contradiccions internes. Andrew Keen és un periodista especialitzat en Nous Mitjans, les intervencions del qual i articles en grans corporacions mediàtiques dels Estats Units són seguides amb aplaudiment de l'audiència. Es podria dir que és un dels nous gurus de la societat de la connexió. A més treballa com a director executiu del saló d'innovació de Silicon Valley, Futurecast. Com confessa l'autor, aquest llibre, Internet no és la resposta, és síntesi dels seus dos anteriors dedicats al mateix tema.
Escrit en forma d'ampli reportatge, en què també introdueix dades bàsiques de les fites principals de la història d'Internet -una història personalitzada amb abundants noms des de Paul Baran, Robert Khan, passant per Vint Cerf i Tim Berners-Lee fins arribar a Steve Jobs, entre d'altres-, a partir d'una simbolització metafòrica del club social The Battery, al centre de la ciutat de sant Francesc, va sintetitzant estudis sobre l'evolució de l'Internet de les coses a l'Internet de les persones. La perspectiva crítica de la realitat del fenomen d'Internet se centra en la contradicció que està implícita en aquesta nova forma de comunicació. Si en principi va néixer a la ment dels seus creadors com un mitjà descentralitzat, cooperatiu, llibertari, ara, segons Andrew Keen, ha caigut en mans del nou poder de Sillicon Valley i de les noves classes de rics excèntrics. Ha creat una nova concepció del capitalisme que ha aguditzat les patologies del sistema econòmic dominant. Per a l'autor, no es pot viure sense Internet, encara que estigui representant un fracàs per a les expectatives d'humanització social en els temes relacionats amb la capacitat d'aquest mitjà de democratitzar les societat, de generar vincles perdurables, de potenciar la capacitat crítica del pensament, de fer possible una economia solidària. El llibre posa sobre la taula una anàlisi de la filosofia subjacent a Internet, aquest "llibertarisme disruptiu", segons una traducció que per al lector espanyol potser no sigui del tot exacte, que porta també implícita una concepció antropològica que centra la seva atenció en la capacitat de l'home de determinar la seva identitat, d'autodeterminar-se.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa