JO, QUE NO HE CONEGUT ELS HOMES

Jo, que no he conegut els homes és una novel·la de ciència ficció distòpica i filosòfica de l'autora belga Jacqueline Harpman, publicada originalment el 1995. L'obra s'ha convertit en un fenomen viral els últims anys a través de plataformes com TikTok, cosa que n'ha impulsat la popularitat.
La història comença amb quaranta dones que han viscut tancades en un soterrani o gàbia subterrània durant un temps indeterminat, custodiades per homes uniformats que mai no els parlen. La narració la fa en primera persona la dona més jove del grup. A diferència de les altres, ella no recorda com era el món exterior abans de la tancada. Un dia, l'alarma sona i els guàrdies desapareixen deixant la porta oberta. El grup de dones, liderat per la jove protagonista, s’aventura a l’exterior per descobrir un món desolat i desèrtic. A mesura que les dones inicien el pelegrinatge, exploren la dinàmica de la nova societat, la naturalesa humana i l'esperança d'un futur incert. La protagonista és l'única que manté la motivació per qüestionar la seva situació i explorar allò desconegut.
És una novel·la crua, dura i trista, amb escenes emocionals fortes. No és una novel·la per passar-hi l'estona. Però a banda d'escenes impactants, el relat és molt cru quan fa referència a les escenes sexuals entre les dones, que no són explícites. Planteja l'eutanàsia com un “deure” entre elles per la soledat en un empresonament sense cap explicació ni medicaments. Encara que sí que s'esmenta la dignitat humana i en algun moment el nom de Déu sense cap esperança.

TROA