L'altre Cap del Fil
Andrea Camilleri
De nou Andrea Camilleri (1925-2019), amb la novel·la vint-i-nou del comissari Montalbano i tot el seu equip: Fazio, Augello, Catarella. La mateixa força de sempre, la mateixa alegria en el relat, la mateixa tensió i un desenllaç inesperat. A Itàlia s'havia publicat el 2016, és a dir, tres anys abans de la seva mort, i va ser escrita quan ja gairebé no podia perquè es trobava ca...
De nou Andrea Camilleri (1925-2019), amb la novel·la vint-i-nou del comissari Montalbano i tot el seu equip: Fazio, Augello, Catarella. La mateixa força de sempre, la mateixa alegria en el relat, la mateixa tensió i un desenllaç inesperat. A Itàlia s'havia publicat el 2016, és a dir, tres anys abans de la seva mort, i va ser escrita quan ja gairebé no podia perquè es trobava casi cec i va haver d'acabar dictant-la.
L'altra cap del fill, es desenvolupa com totes les altres, al poble inventat per Camilleri a Sicília, Vigàta. Tornem a trobar tots els llocs magistralment descrits i la trattoria de Enzo torna a oferir-nos plats típics del sud on la pasta i el peix són els ingredients fonamentals, alhora, estan els guisats que la bona dona que cuida al Comissari li deixa per a les nits a Marinella, la seva casa al costat de la mar. L'humor del comissari, les escenes còmiques del bon Catarella i la vida de la comissaria amenitzen el desenvolupament de la novel·la.
El teló de fons és la crisi migratòria i les pasteres que arriben cada nit a Sicília i que han de ser ateses per la policia, però un esdeveniment social, obliga Montalbano a fer-se un vestit per a l'ocasió. La seva companya Livia, en un viatge ja ha organitzat que Elena, la modista, li faci el vestit. I resignat Montalbano ha d'anar-hi. Queda encantat per la bellesa i la destresa de la dona, però després de fer-se la segona prova, apareix brutalment assassinada.
Tota la comissaria i el mateix poble de Vigàta està commocionat i encara que es poden lligar alguns caps, no queda clar que sigui un crim passional. Com en altres ocasions el cap de Montalbano va per rumbs diferents dels de la lògica dels seus companys i superiors i sorgeixen les tensions habituals. Al final es demostrarà una vegada més que les intuïcions del Comissari són lògiques i s'acaba resolent el cas.
L'estil de la novel·la és l'habitual de Camilleri senzill, humà i reflectint bé el caràcter de cadascun dels personatges. Ara que és l'última novel·la, cal dir que ha aconseguit un personatge rodó, bonàs, intuïtiu, molt humà, amb els seus dubtes, els seus mals moments i les seves febleses. Sens dubte es trobarà a faltar l'autor i el seu inspector. Troa.
TROA
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
