L'amic
Sigrid Nunez
Novel·lista, professora d'escriptura creativa i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, Sigrid Nunez (New York, 1951) ha aconseguit amb aquesta novel·la el National Book Award. En ella, amb una barreja de gèneres memorialístics, l'autora se centra sobretot en els efectes de la mort del seu millor amic en la seva ànima i fins en la seva vida quotidiana.La novel·la es...
Novel·lista, professora d'escriptura creativa i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, Sigrid Nunez (New York, 1951) ha aconseguit amb aquesta novel·la el National Book Award. En ella, amb una barreja de gèneres memorialístics, l'autora se centra sobretot en els efectes de la mort del seu millor amic en la seva ànima i fins en la seva vida quotidiana.
La novel·la està escrita com una extensa carta que la protagonista, una escriptora i professora, escriu a aquest amic al que dóna compte del molt que li ha afectat la seva mort. El seu amic escriptor ha decidit suïcidar-se, potser perquè pensava que ja havia complert amb tots els seus objectius i l'únic que li esperava era un insuportable declivi físic i intel·lectual. La protagonista rememora molts moments de la seva vida, començant per l'impacte que va suposar per a ella conèixer-lo com a professor i com a escriptor. Al llarg dels anys, la narradora ha assistit com a testimoni als successius matrimonis de l'escriptor, a les seves crisis nervioses, a les nombroses aventures que va viure l'escriptor entre els seus fracassats matrimonis, als seus èxits com a autor de prestigi ...
La narradora viu amb el constant record del seu millor amic, que li ha deixat una sorpresa final. L'Esposa Tres, amb la qual vivia quan l'escriptor es va suïcidar, li diu que no té a qui deixar el gos del seu marit i que ella no està disposada a fer-se càrrec d'ell. Apollo és un gran danès ja gran, que ha estat dipositat en una gossera a l'espera de la decisió de la narradora. I tot i que en els apartaments de lloguer on viu està prohibit tenir animals, i menys encara un gos d'aquestes dimensions (que no anava a passar precisament desapercebut), s'arrisca amb l'excusa que pot fer-li passar com un animal de suport terapèutic.
La novel·la alterna la cada vegada més intensa relació que té amb Apollo, un gos desorientat, ja gran, artrític, que ha vist com s'han trencat tots els seus costums, amb reflexions de la narradora sobre el passat, el seu treball com a escriptora, la relació amb els seus companys i col·legues, les seves visites al terapeuta, els records de la seva relació amb els gats, anècdotes d'escriptors ..., sempre amb la presència de l'escriptor planejant sobre la seva escriptura.
El llibre es converteix en una dissecció de l'ànima de l'escriptora que acaba canalitzant la seva vida a tenir cura d'Apollo, a proporcionar-li la estabilitat i tranquil·litat que se suposa ha de necessitar un gos enmig d'aquestes circumstàncies. D'altra banda, l'autora no fa res estrany, ni humanitza les reaccions d'Apollo; per a ella, Apollo encarna d'alguna manera la presència de l'escriptor i estar al seu costat en el declinar de la seva vida li sembla el major gest de generositat tant amb el gos com amb el seu amic escriptor.
TROA
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
