L'EDAT DE LES PARAULES

L’autor (Lleida, 1961) ha publicat tres novel•les més. Aquesta ha obtingut el Premi Ciutat de Palma de Novel•la 2003.
En Tomàs, un noi d’un poblet petit, l’estiu del 1975, un vespre se’n va a buscar el seu pare al bar. Es queda adormit, i en despertar-se es troba tancat i hi ha de passar la resta de la nit. Per entretenir-se troba un llibre, “El comte de Montecristo”, i el comença a llegir. Descobreix el plaer de la lectura (per a ell és màgia), deixa que les novel•les suplantin la seva vida, l’absorbeixen totalment, fuig de la realitat i s’enganxa a aventures impossibles d’un temps passat que el porten sovint a una postura egoista. La primera part de la novel•la explica històries d’adolescència amb els amics (dos nois i una noia), les seves il•lusions, etc. La segona part salta 20 anys i explica les trames ocultes (històries rocambolesques) de la seva família i d’altres famílies del poble. Analitza els personatges i demostra que sovint es manifesten molt diferents del que són. Explica: “Som un eriçó, un cargol. Vivim amagats, tancats a la petxina de la nostra vida quotidiana”.
VALORACIÓ: Alguns d’aquests personatges són poc conseqüents amb les seves creences, per exemple un diputat catòlic amb doble vida. En canvi un altre home que ha portat una vida bastant caòtica mostra la necessitat de practicar amb sinceritat la religió perquè té molta necessitat de fer-se perdonar. És una narració cuidada, el retrat psicològic dels personatges està bastant aconseguit. Planteja el perill de buscar en les novel•les l’evasió de la realitat i el no assumir compromisos amb la vida. Hi ha algunes conductes permissives però no es recrea amb descripcions: hi sobren les històries molt desmesurades i una mica “fulletonesques”.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa