L'ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND

Richard Flanagan, (Tasmània, 1961) una de les figures més destacades entre els escriptors australians de la seva generació, narra en aquesta novel·la, L’estret camí cap al nord profund, una història inspirada en fets reals viscuts pel seu pare durant la Segona Guerra Mundial. En els territoris conquistats, els japonesos van utilitzar presoners de guerra, australians majoritàriament, per construir l'anomenat "ferrocarril de la mort", destinat a unir Birmània amb Tailàndia. Aquest projecte, que formava part dels plans del Japó per dominar el continent asiàtic, va causar molts milers de morts i al final de la guerra va donar lloc a processos contra militars japonesos que van ser executats per les autoritats nord-americanes. El relat, sisè títol de la producció literària de Richard Flanagan va ser guardonat amb el premi Man Booker 2014.
El protagonista de la novel·la, un metge de Tasmània nascut al començament de la dècada de 1910, el 1942, després de la conquesta de Singapur pels japonesos, va ser enviat al costat de diversos milers de presoners aliats a construir la tristament famosa via fèrria, que no va arribar a entrar en funcionament. Durant més de tres anys, va presenciar els actes de crueltat contra els presos, tractats com esclaus que morien davant la indiferència dels seus captors. Famèlics, destrossats per les pallisses i delmats per malalties que el metge no pot curar a causa de la manca de medicines, els presoners, víctimes d'atacs de bogeria i desesperats, moren o cauen abatuts quan no són aptes per treballar per la glòria de l'emperador. Els episodis esgarrifosos de la captivitat s'alternen amb altres que evoquen la vida anterior del metge, referits als seus amors amb la dona d'un parent llunyà. Encara que aquests records fan referència a situacions menys inhumanes que les viscudes a la guerra, les escenes d'aquesta relació adúltera no tenen la força de les anteriors de manera que, en certs aspectes, semblen dues històries diferents, superposades. Els exemples de companyonia i generositat que ofereixen tant alguns dels presoners com el protagonista, serveixen de contrapunt a una història violenta amb personatges que no han aconseguit superar el que han viscut i substitueixen l'amor per la pràctica del sexe. L'estil realista mostra certa correcció estructural i aporta sobrietat expressiva a la duresa del contingut.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa