L'home de la Maleta
Premi Sant Jordi 2010
Ramon Solsona
El protagonista principal és un músic d'orquestra jubilat del barri de Gràcia, que també havia format part del trio Bella Aurora. Arrossega de la infantesa la falta d'afecte d'uns pares que no ha conegut. Això el portarà a indagar quins han estat els seus orígens. Ell ha lluitat molt per tirar endavant la seva pròpia família. Quan perd la seva dona decideix vendre la casa...
El protagonista principal és un músic d'orquestra jubilat del barri de Gràcia, que també havia format part del trio Bella Aurora. Arrossega de la infantesa la falta d'afecte d'uns pares que no ha conegut. Això el portarà a indagar quins han estat els seus orígens. Ell ha lluitat molt per tirar endavant la seva pròpia família. Quan perd la seva dona decideix vendre la casa i anar a viure un mes a casa de cadascuna de les seves tres filles. Anirà d'un lloc a l'altre acompanyat sempre amb la maleta on hi guarda les seves escasses pertinences. L'home està acostumat a anar a la seva i ara les filles el sorprenen amb una vida i uns models de família que no entén.
Descollocat en aquest nou món que va molt de pressa, en farà una crònica divertida i sense manies del que passa al seu voltant.
Quans menys s'ho espera les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que li capgiren la vida. Les noves tecnologies que coneixen bé els seus nets el portaran a descobrir el seu passat. Decidirà anar a viure a la residència on hi ha trobat el seu pare. Aquesta serà la última vegada d'anar-se'n carregat amb la maleta que l'ha acompanyat tant temps i que en el fons és una mica el que ha estat la seva vida.
La novella és entretinguda i fàcil de llegir. El personatge que ha creat ens va relatant retalls de la seva vida, utilitzant un llenguatge popular propi de l'època que va viure . Moltes vegades hi barreja frases en castellà. Fa una crítica irònica dels nous models de família, vol remarcar que la família tradicional tenia uns lligams molt més sòlids. Ara diu tot és de quita i pon'. No saps qui són els pares, els germans, la dona , la sogra , Ara tot són mitjos pares, mitges mares, mitjons germans, mitjos tiets...No hi ha qui s'entengui amb aquest enrenou.
Valora l'amistat que havia tingut amb els seus companys de feina. Ha mantingut la relació fins que l'han deixat i encara manté viva la seva memòria. Ara que ha quedat sol es quan nota més la seva absència.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
