L'HOME DELS ULLS GRISOS

Premi Carlemany 2014. Govern d’Andorra. En Pere, voluntari d’una organització d’ajudants a malalts oncològics, coneix un home solitari que, en arribar al final de la seva vida li confessa el seu secret. Li diu que ell no és la persona que tothom creu que és i li dona pistes perquè pugui esbrinar qui és ell i què ha estat la seva vida. Descobrirà que va néixer a Barcelona, de mare soltera -degut a una violació per part d’un dels fills de la casa on servia- Després la mare mor a l’any 1938 en un bombardeig i el que li havia fet d’avi pensa que estarà més segur fora de Catalunya i l’embarca en un vaixell de la Creu Roja. Es creia anar a França, però el deporten a Leningrad. Passa cinc anys en una escola de l’Estat i a l’any 1944, el van obligar a anar al front com soldat. L’educació que havien rebut tots els nois deportats, es tractava d’esborrar de soca-rel qualsevol sentiment de record familiar, del col•legi de petit, etc. Havien de considerar a les persones com un mitjà per aconseguir els objectius que els marquessin els caps
representants del Estat soviètic. Acabada la guerra l’obligaren a ingressar en un Centre d’espionatge rus ...

És el relat d’una vida plena d’aventures. El protagonista mostra una conducta permissiva en la vessant afectiva, per la manca d’estimació i la desconfiança que viu en tot moment en el seu món, per la falta de llibertat i el temor de la KGB i la STASI. Descriu amb realisme i dolor tot lo que li ha tocat viure. Destaquen també valors humans i bons sentiments, Hi ha una clara denuncia a la ideologia comunista, etc. De lectura agradable, fàcil i amb una alta dosi d’intriga.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa