- Editorial: BROMERA
- Año de edición: 2017
- Materia: Narrativa contemporánea
- ISBN: 978-84-9026-633-5
- Páginas: 56
- Encuadernación: Rústica
- Colección: L'eclectica
- Idioma: Catalán
10,75 €
Alerta disponibilidad onlineL'Homenatge és un relat breu on Andrea Camilleri (Agrigent, Sicília, 1925) autor de la sèrie de novel·les policíaques que protagonitza el comissari Salvo Montalbano, mostra la seva notable capacitat per captar en clau d'humor negre, la peculiar mentalitat del poble sicilià.
L'acció se situa a mitjan 1940, quan Benito Mussolini acaba de signar amb Adolf Hitler l'acord per a prendre part en la Segona Guerra Mundial. Les autoritats de la imaginària localitat de Vigatà, escenari habitual en les novel·les de Camilleri, celebren amb gran aparell un esdeveniment que se suposa tornarà a Itàlia el prestigi de gran potència, disposada a dominar Europa després de la previsible derrota dels aliat franco-britànics. En una reunió de les forces vives del poble, es produeix una irada discussió entre el dissident antifeixista Ragusano i Manueli Persico, heroi local gairebé centenari, que encarna les més fermes essències de l'ideari feixista. Indignat per la gosadia del seu rival, Persico mor d'un atac de cor, la responsabilitat del qual atribueixen els seus camarades l'odiat Ragusan que és acusat d'homicidi i condemnat a diversos anys de presó. Manueli és considerat un màrtir de la causa, l'alcalde i els seus regidors concedeixen una pensió a la seva bella i jove vídua, a més de dedicar-li un carrer com a víctima caiguda per les seves idees. Els problemes sorgeixen quan l'historiador oficial, en redactar la seva biografia descobreix tèrbols episodis en el passat del mort. Segons les dades disponibles, Manueli Persico, membre en la seva joventut del Partit Socialista, es va acostar al líder Mussolini per evitar la condemna per haver assassinat a un militant del feixisme. Aquest fet produeix gran escàndol entre els peixos grossos que decideixen amagar la vergonya de retre homenatge a l'autor del crim comès contra un camarada dels primers temps. Les reunions per posar remei al cas se succeeixen amb variada sort, davant el temor que algun desaprensiu enemic informi al Duce sobre el negre passat del tal Persico i ells fossin destituïts dels seus càrrecs. D'altra banda, la vídua anuncia el seu ferm propòsit de no renunciar a la substanciosa pensió que li va ser atorgada. Totes aquestes maniobres, donen lloc a escenes còmiques que reflecteixen els mateixos vicis i defectes de la naturalesa humana repetits amb trets similars a les més variades circumstàncies. El to de còmica ironia que Camilleri manté al llarg del relat evita plantejar qüestions de fons sobre l'ideari feixista, descrits només com el marc on transcorre un episodi que recorda en certs aspectes el gènere de l'esperpent.
Rafael Gómez
Añadir a mis favoritos
Compartir