L'HORA DE DESPERTAR-NOS JUNTS

Kirmen Uribe explora una època de la història del País Basc a través del rastre d'una família en L'hora de despertar-nos junts. La novel·la rescata el títol d'un poema d'Ezra Pound i la seva acció es desenvolupa des de 1927 a 1979. Karmele Urresti viu en el seu Ondarroa natal quan el 1936 és sorpresa per la guerra civil, mentre molts veïns fugen ella roman curant els ferits i intentant alliberar el seu pare empresonat. S'exilia a França com a part de l'ambaixada cultural basca i allí coneix el seu futur marit, el trompetista Txomin Letamendi, un home idealista, defensor de les llibertats i de la identitat del poble basc. Formen un família feliç i junts recorren diversos països d'Europa. Quan París és pres pels nazis marxen a Veneçuela on Txomin és reclutat pel Lehendakari José Antonio Aguirre per sumar-se als serveis secrets bascos i realitzar tasques d'espionatge contra els nazis. Al seu retorn, ja a Barcelona, Letamendi és capturat i torturat en una presó franquista i mor. Karmele torna a Veneçuela deixant els seus fills amb els seus avis i més tard, un fill de Txomin participa temporalment en tasques de propaganda d'ETA fins que, desencantat, trenca amb la banda armada i s'afilia a un grup d'esquerra.
Uribe s'inspira en el quadre d'Antonio Gezala "Nit d'artistes a Ibaigane" que reprodueix una vetllada dels anys 20 en la qual figura el trompetista Txomin Letamendi per ambientar la seva narració i sobre la base d'un relat real afegeix tocs de ficció amb la prosa neta i lírica que el caracteritza. La novel·la resulta molt interessant per la temàtica i el punt de vista adoptat ja que l'autor rescata històries de la història, no només del poble basc, sinó també d'Espanya i Europa. A partir del diari de Manuel de Sota i vestigis familiars, recrea la trajectòria de Karmele i Txomin, quallada de seqüències domèstiques entranyables al costat de difícils aventures. La narració pretén ser honesta sense batzegades maniqueus encara que afronta temes difícils com el nacionalisme i el terrorisme i recull algunes connotacions controvertides referides al clergat i l'Església del moment. Uribe mira amb respecte les víctimes del costat que siguin i mostra una reflexió sobre la violència, el diàleg i la convivència. La seva lectura, a més d'amenitat i qualitat literària, ofereix un rastre d'esperança.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa