L'HORA DELS HIPOCRITES

Aquesta és la dotzena novel·la de Petros Markaris i el seu comissari Kostas Kharitos. Kharitos acaba de ser avi i tota la família està revolucionada, però enmig de l'alegria un nou delicte alterarà la seva tranquil·litat.
Han assassinat amb un cotxe bomba un empresari hoteler important, amb hotels dins i fora de Grècia i una agència de viatges a Londres i que, a més, té una tasca social: manté una residència i una escola d'hostaleria per a estudiants becats per ell mateix. Tots lloen el seu treball i la seva forma impecable de relacionar-se amb l'administració pública i els seus empleats.
Ha de resoldre amb el seu equip un cas en què els assassins han matat la seva víctima amb un cotxe bomba. Pel mètode, sembla un cas de terrorisme, però per les circumstàncies que l'envolten s'allunya del model. La investigació no comença amb bon peu perquè el comunicat del grup assassí, està signat per un estrany nom: "Exèrcit nacional d'idiotes", escrit a mà i amb lletra cal·ligràfica. Aquesta situació desconcerta i bloqueja l'actuació policial i els passos que es donen són vacil·lants, encara que compta amb l'ajuda dels policies d’antiterrorisme i els de delictes econòmics.
Al segon assassinat el segueix un comunicat similar, que tampoc afegeix res, tot i que es van veient més possibilitats. Se segueixen les possibles pistes fins que a la fi, tirant de tots els fils i per un fet inesperat però lògic, ja que els assassins sempre deixen alguna porta oberta, es pot avançar en la investigació. Després de la primera troballa es descobreixen més fets i no costa res arribar als assassins que, en el fons, són gent honrada que ha perdut el nord.
Com totes les novel·les de Markaris, té un fons social i polític que, encara que es tracti de Grècia, és comú a molts països. El descontentament social, la situació penosa en què viu la classe mitjana, els empresaris sense escrúpols, els polítics pendents de la seva imatge i el seu poder, els desenganyats i els cansats de patir, els aturats ... Markaris dóna una imatge positiva de tots aquests grups socials, els comprèn i intenta ajudar. I aquí estan els hipòcrites amb una imatge pública i social irreprotxable però que en el fons són egoistes, explotadors i gent sense escrúpols i la causa del malestar i la ruïna de molts. I aquests són els perseguits justament en aquesta novel·la.
Un relat impecable en la seva senzillesa i sense grans pretensions, ple d'humanitat tant per la persona de Kharitos, com per les escenes familiars i que és com un corrent d'aire fresc enmig de tantes històries turbulentes, sanguinàries i malaltisses, que nodreixen el gènere en aquests moments. Troa.

TROA