L'HOSPITAL DELS POBRES

L’autora és escriptora, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona. Ha escrit altres novel•les situades en la Barcelona dels anys 20 i sobre els aviadors de la república. Aquesta és la seva tercera novel•la, ambientada a primers dels segle XX, quan es va construir l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La ciutat anava creixent fora de les muralles, gràcies al pla de l’Eixample. Aquest hospital es va anar construint durant molts anys, i va obrir les portes com a hospital dels pobres. Tothom va quedar sorprès de la riquesa de la seva construcció, per Domènech i Muntaner, dels seus jardins.
La historia comença a la Casa de Maternitat, on deixen un nadó abandonat, que és criat per una dona que té una filla, fins als 7 anys, quan el nen ha de tornar a la Casa de Maternitat, perquè la bona dona no el pot mantenir. El nen creix, es fa un home, i esdevé un artista escultor. La mare i la nena passen a viure a casa d’un metge com a cuinera. Quan es fa gran estudia per infermera i treballa a l’hospital dels pobres. Es retroba amb el seu germà de llet, i continua l’amistat, encara que ella sospirava per una relació més estreta. Altres personatges de la història són estudiants de medecina, futurs metges, de famílies benestants, i que també aniran a treballar al mateix hospital.
Surten com a persones importants, metges com el Dr. Robert, el Dr. Trueta, el Dr. Corachan, l’arquitecte Domènech i Muntaner i el seu fill, entre altres.
El llibre es llegeix amb interès. Descriu amb molt de detall la construcció de l’Hospital, l’ambient de primers de segle a Barcelona fins a finals de la guerra civil, que no està escrita amb detall, i només unes pinzellades, amb la desfeta republicana, i l’anada cap a l’exili d’alguns dels protagonistes.
Sorprèn una mica, que sense venir al cas, descriu unes relacions homosexuals, en cara que sense entrar en detalls.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa