L'OMBRA DEL VENT

El 1945, un nen de deu anys visita amb el seu pare un lloc secret, el "Cementiri dels Llibres Oblidats". Qui arriba a ell per primera vegada ha de triar un volum i adoptar-lo de per vida. El protagonista escull "L'ombra del vent", i comença a sentir interès per saber més del seu desconegut autor. L'acció, que s'estén fins a 1956, narra aquesta recerca, cada vegada més àrdua i fascinant per les seves insospitades complexitats.
Ja des del començament s'observa que es tracta d'una ficció metaliterària que usa la literatura com a material narratiu. Com a fons de l'entramat argumental apareix una minuciosa pintura costumista i ambiental de Barcelona. L'acció d'intriga està amanida amb abundants referències polítiques de marcat signe antifranquista. Las influències d'Ignacio Agustí, Juan Marsé i Eduardo Mendoza són perceptibles en aquesta novel·la, finalista del premi Fernando Lara 2000 i marcada per un fort sabor local. L'extensa i variada gamma d'esdeveniments que s'hi succeeixen presenta certa inclinació al melodramàtic i al tòpic social, cultural o sentimental. Els personatges estan dividits de manera rígida en bons i dolents, amb caracteritzacions romàntiques o extremades, segons el cas, i l'estil té notables alts i baixos expressius. En conjunt la història atrau, tot i que en bastants moments decaigui la seva atenció per la barreja d'elements que tanca, sempre polaritzats en dos eixos centrals: Barcelona, ciutat natal de l'autor, i l'amor als llibres.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa