L'ÚLTIM ESTIU A ROMA

Després de la seva publicació en els anys 70, L'últim estiu a Roma va guanyar el Premi Inèdit l'any 1973. Aquest any es van vendre prop de 17.000 exemplars i no es va reeditar fins fa anys. És considerat un llibre de culte de la literatura italiana i, sens dubte, el més famós de Calligarich.

L'autor ens porta una història d'amor en la qual Leo Gazarra, narrador en primera persona d'aquesta història, s'enamora d'una jove anomenada Arianna.
Leo, aprenent de periodista ja superada la trentena i decideix mudar-se a Roma per començar una nova vida a la capital del país. Amb una Roma establerta a la dolce vita, coneix aquesta jove per mitjà d'uns amics. Tot i tenir tot a favor per triomfar i ser feliç, la seva vida es converteix en un continu malestar a causa de les seves preocupacions i inseguretats.
Leo és incapaç de conservar el seu treball i les seves amistats i es va tancant en si mateix per esdevenir algú individualista. Es replanteja constantment la seva vida. Comença a beure per donar un sentit a la seva solitud i en algunes ocasions, fins i tot utilitza l'amor que sent per Arianna, per portar una realitat paral·lela. La filosofia de vida que comença a portar, li àncora en una rebel·lió contra el món i contra el mateix, buscant respostes a les cadenes que li fan estar pres de llibertat mental.
No obstant això, amb l'arribada de la fi de l'estiu i la fi de la seva història d'amor, Leo comença a posar seny i aconsegueix durant un any una feina estable. Tot i no trobar l'amor de nou, se sent satisfet per les coses que ha aconseguit.
La seva història acaba com comença, al mar deixant-se anar.
El llibre destaca ja no per la seva història, que arriba a ser una mica fluixa, sinó per la forma en què es descriuen els personatges, que es despullen amb una qualitat literària diferent de la de l'àmbit en què està escrit. Llibre de culte per als amants de la literatura italiana contemporània.

TROA