LA BALADA DEL MAX I L'AMELIE

David Safier (Bremen, 1966) reprèn el tema de la reencarnació de la seva primera novel·la Maleït Karma a La balada del Max i l’Amelie, una faula protagonitzada per dos animals: Cicatriu, una gosseta de carrer a la qual li falta un ull i que intenta sobreviure a Nàpols i Max, un gos domesticat que s'ha perdut de la casa on viu amb la seva mestressa i elogia el món dels humans, una mica del que Cicatriu, també anomenada Amelie, desconfia per pròpia experiència.
Junts marxen a través dels Alps italians a la recerca de la casa de Max i del seu propi destí, un trajecte quallat d'aventures, algunes d'elles violentes i dramàtiques en què s'enfronten a tota mena de perills i enemics com l'atac dels llops o l'assetjament dels propietaris de gosseres que intenten tancar-los. La seva amistat inicial poc a poc es converteix en un amor indestructible. Max a vegades somia i té terribles malsons, en què gairebé sempre són assassinats per un home. En paral·lel es desenvolupa una història d'una altra època de tipus fantàstic i amb un toc de crueltat que suggereix que Cicatriu i Max ja han viscut una altra vida i altres éssers s'han reencarnat en ells.
En aquest sentit, l'autor fa referència a l'anomenada llum intermèdia i atorga una ànima pràcticament humana als gossos. Safier desenvolupa amb prosa àgil una trama carregada d'imaginació en què a través de les gestes de Max i Cicatriu i el desplegament dels seus animals però potents sentiments de tendresa, generositat i bondat intenta commoure el lector. El conjunt està absolutament fabulat en la línia de cert animalisme.

Reyes Cáceres