LA BATALLA D'OCCIDENT

Éric Vuillard (Lió, 1968) és un cineasta, guionista de cinema i escriptor francès que es va iniciar el 1999 amb la novel•la El caçador, a la qual van seguir dos llibres de poesia i amb posterioritat ha aconseguit diversos premis de prestigi a França com el Franz Hessel 2012 i el Valery-Larbaud 2013 per La batalla d'Occident i Congo; el Joseph Kessel 2015, amb Tristesa de la terra; l’ Alexandre-Vialatte 2017, amb 14 de juliol, que narra el dia de la presa de la Bastilla. Amb L'ordre del dia, va aconseguir el Premi Goncourt 2017.
La batalla d'Occident és un llibre de difícil classificació que té una mica de novel•la, però no és una novel•la; també podria dir-se que corre en les seves línies un aire d'assaig històric, per la seva temàtica i la rica i extensa documentació de dades que aporta, tot i que tampoc es pot dir que sigui un assaig; fins i tot es pot dir que és una obra en prosa poètica narrativa o una crònica ...
En tot cas, tracta de la Gran Guerra que va assolar Europa de 1914 a 1919, dels seus prolegòmens socials i dels personatges polítics i militars que la van fer possible. Es continua amb un últim capítol dedicat als assassins que en aquella època protagonitzen atemptats cèlebres d'una major o menor transcendència històrica, que tanca el cercle del començament, amb el famós assassinat de l'hereu de l'Emperador d'Àustria-Hongria a mans d'uns joves anarquistes a Sarajevo i que serveix d'excusa perquè els dos blocs de nacions ja preparades entrin en un colossal conflicte bèl•lic, que acaba amb deu milions de persones, a més de trencar fronteres, economies, sistemes socials i omplir d'horror la vida de tants països.
La narració és molt brillant, intensa, de vegades obliqua, irònica o mordaç, plena de referències, suposicions i analogies, que arriben a inquietar i emocionar el lector per subratllar l'horror i la devastació, l'absurd i l'estupidesa de la guerra.

A. García Prieto