LA BÍBLIA ANDORRANA

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n’hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s’ha convertit en l’escenari d’una sorda batalla entre els serveis d’intel·ligència de l’Estat Espanyol i d’un Gabinet Tècnic d’Estudis Econòmics i socials de la nomenada República Catalana, que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s’ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d’un fil. En els últims mesos, aguditzat per la possibilitat que el Papa Francesc, no acceptés el càrrec de co-príncep pel bisbe d’Urgell... amb les conseqüències que tindria pels andorrans...

L’autor s’inventa dintre de la trama, que el policia Boix ha de viatjar a Madrid, per aclarir l’assassinat del banquer. Se’n va a la Biblioteca Nacional i es fa amb un document on es confirma la decisió del Comte d’Urgell, a l’any 1133 que cedeix els seus drets jurisdiccionals, assignant dos co-prínceps: El Bisbe d’Urgell i el cap d’Estat de França. Els seus superiors el feliciten per haver aconseguit aquest important document: La Bíblia Andorrana.

Es dedueix per la lectura, que per l’autor, el més important no es esbrinar qui ha matat al banquer, sinó mostrar l’Andorra real d’ara. Gent honesta, treballadora, però que es veuen enterbolits per pressions econòmiques, polítiques, de fora, etc. Resulta interessant la vessant que explica les arrels i vicissituds històriques del país. També la realitat que viuen ara després, dels escàndols dels comptes bancaris, etc. Queda més fluix el retrat del protagonista: vulnerable en la seva vida, amb conducta permissiva, família desestructurada i un xic irònic en el tema religiós. Utilitza un vocabulari sovint groller. És premi Prudenci Bertrana 2015.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa