LA BEA NO VOL SER LA GRAN

La Bea té sis anys i la seva vida era perfecta fins que va arribar Guille, el seu germanet, el responsable que hagi deixat de ser la nena mimada. Per a ella el petit és una molèstia permanent però alhora que protesta i no cessa de queixar-se, vol també demanar perdó per fer plorar el nen. Al final, la seva mare li proposa que Guille sigui per una vegada el major i ella la petita cosa que el seu germà accepta encantat perquè llavors serà ell qui decideixi a què juguen. Vistes així les coses, a la Bea la idea ja no li agrada tant però es venja dient que en el seu nou paper de ser la petita, no sap llegir i no pot llegir-li contes a Guille. Al final els dos, cansats de tants canvis, decideixen deixar les coses al seu ordre natural i donar-se una abraçada. El conte, molt breu i escrit amb paraules senzilles, reflecteix amb realisme la problemàtica del fill únic que deixa de ser-ho a una edat en què ja s'havia habituat a captar en exclusiva l'atenció familiar. L'autora resol la situació de la Bea de la millor manera possible, amb una actitud humorística per part de la mare, aliena a tot dramatisme, que dóna lloc a una espontània mostra d'afecte per part dels germans, que en el fons s'estimen molt. El propòsit de fons de la història, que és el d'ensenyar a controlar els impulsos i emocions primaris, queda ben aconseguit amb l'exemple que dóna el canvi de postura de la protagonista.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa