La Bruixa de Pedra
Miquel Fañanas
El catedràtic Pere Freixenet, aconsegueix accedir als arxius més reservats de laCatedral de Girona. Li interessa demostrar l'existència d'un passadís que durant L'edat Mitjana comunicava els soterranis de la Catedral amb el Monestir de SantDaniel. En aquest arxius descobreix que l'escultura de forma femenina d'una gàrgolade la façana de la Catedral, la que la llegenda atribuïa...
El catedràtic Pere Freixenet, aconsegueix accedir als arxius més reservats de la
Catedral de Girona. Li interessa demostrar l'existència d'un passadís que durant
L'edat Mitjana comunicava els soterranis de la Catedral amb el Monestir de Sant
Daniel. En aquest arxius descobreix que l'escultura de forma femenina d'una gàrgola
de la façana de la Catedral, la que la llegenda atribuïa a la bruixa que es va convertir
en pedra per llençar pedres al pas de la processó del Corpus, en realitat, és l'escultura
per immortalitzar un personatge molt estimat a Girona: Guisla de Recasens. Reconstrueix la història de la seva vida.
Orfe, pobra i maltractada, se'n va a cuidar a una velleta bona i llesta que li ensenya a seleccionar al bosc les herbes medicinals i com aplicar-les. La velleta al morir, li deixa la seva pobra barraca. Viu al costat del call jueu i ella fa favors a tothom, cristians o jueus. Aconsegueix curar un mestre d'obres de la Catedral que pateix un accident al desplomar-se una paret. Moltes famílies, agraeixen les seves cures, però alguns fanàtics, per l'amistat que té amb
el jueus, la prenen per bruixa. En una ocasió, sap que els cristians preparen aldarulls en el barri jueu i per evitar baralles, s'emporta als nens i nenes al bosc, a explicar-les-hi contes. Aquest fet, és un càrrec més, que s'apunten els seus enemics.
Un frare dominic, inquisidor dels territoris de la Corona catalano-aragónesa, fanàtic, ambiciós i cruel Vol convertir als jueus importants per imposició, porta al Tribunal a la Guisla,
que considera blasfema i practica la màgia per curar malalts i l'últim càrrec que se l'imputa és que ha donat les herbes al Sr. Bisbe, i s'ha mort. La pesta estava fent estralls a Girona, va aconseguir salvar-ne molts, però quan la van avisar, ja era agonitzant.
Premi Nèstor Luján de novella històrica, la narració, combina llegenda i tradicions de Girona amb personatges de ficció, com és la història de la Guisla. Presenta a l'inquisidor, injust, fanàtic
i obcecat. Però també descriu altres eclesiàstics, bisbes, canonges, honrats, comprensius, y respectuosos amb els jueus. Hi ha alguna allusió crítica en la construcció de les Catedrals, que enfoca en el sentit de opulència. La vida als convents, també planteja que algunes entraven per imposició de la família i podia degenerar en una vida poc digna. Fàcil de llegir.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
El catedràtic Pere Freixenet, aconsegueix accedir als arxius més reservats de la
Catedral de Girona. Li interessa demostrar lexistència dun passadís que durant
Ledat Mitjana comunicava els soterranis de la Catedral amb el Monestir de Sant
Daniel. En aquest arxius descobreix que lescultura de forma femenina duna gàrgola
de la façana de la Catedral, la que la llegenda atribuïa a la bruixa que es va convertir
en pedra per llençar pedres al pas de la processó del Corpus, en realitat, és lescultura
per immortalitzar un personatge molt estimat a Girona: Guisla de Recasens. Reconstrueix la història de la seva vida.
Orfe, pobra i maltractada, sen va a cuidar a una velleta bona i llesta que li ensenya a seleccionar al bosc les herbes medicinals i com aplicar-les. La velleta al morir, li deixa la seva pobra barraca. Viu al costat del call jueu i ella fa favors a tothom, cristians o jueus. Aconsegueix curar un mestre dobres de la Catedral que pateix un accident al desplomar-se una paret. Moltes famílies, agraeixen les seves cures, però alguns fanàtics, per lamistat que té amb
el jueus, la prenen per bruixa. En una ocasió, sap que els cristians preparen aldarulls en el barri jueu i per evitar baralles, semporta als nens i nenes al bosc, a explicar-les-hi contes. Aquest fet, és un càrrec més, que sapunten els seus enemics.
Un frare dominic, inquisidor dels territoris de la Corona catalano-aragónesa, fanàtic, ambiciós i cruel Vol convertir als jueus importants per imposició, porta al Tribunal a la Guisla,
que considera blasfema i practica la màgia per curar malalts i lúltim càrrec que se limputa és que ha donat les herbes al Sr. Bisbe, i sha mort. La pesta estava fent estralls a Girona, va aconseguir salvar-ne molts, però quan la van avisar, ja era agonitzant.
Premi Nèstor Luján de novella històrica, la narració, combina llegenda i tradicions de Girona amb personatges de ficció, com és la història de la Guisla. Presenta a linquisidor, injust, fanàtic
i obcecat. Però també descriu altres eclesiàstics, bisbes, canonges, honrats, comprensius, y respectuosos amb els jueus. Hi ha alguna allusió crítica en la construcció de les Catedrals, que enfoca en el sentit de opulència. La vida als convents, també planteja que algunes entraven per imposició de la família i podia degenerar en una vida poc digna. Fàcil de llegir.
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
