La Caiguda de Barcelona, 1939
Estanislau Torres Mestres
"La vigília de la entrada dels nacionals a Barcelona (26 de gener de 1939) un camió ens va dur fins al carrer de Londres. Nosaltres vivíem al Clot però vam acordar tota la família d'anar a cal meu avi. Ens semblava que era millor estar-nos a un lloc cèntric i habitat, que no pas a un barri situat a l'extraradi com era el Clot aleshores. Puc dir, doncs, que ens van deixar ben b...
"La vigília de la entrada dels nacionals a Barcelona (26 de gener de 1939) un camió ens va dur fins al carrer de Londres. Nosaltres vivíem al Clot però vam acordar tota la família d'anar a cal meu avi. Ens semblava que era millor estar-nos a un lloc cèntric i habitat, que no pas a un barri situat a l'extraradi com era el Clot aleshores. Puc dir, doncs, que ens van deixar ben bé davant de cas. El comiat amb el xofer i el seu ajudant, tots dos soldats republicans, va ser ràpid. La mare els va oferir diners. No els van acceptar. No valen res, van adduir. Tabac, doncs?. Això ho van agrair'. Escriu Estanislau Torres que en 1939 tenia tretze anys. I el camió va marxar corrents en direcció cap a França. Al cap de poques hores els feixistes ja rodaven pels carrers de l'Eixample.
Veritablement el llibre és més que una autobiografia amb una mirada de nen. És una visió històrica i realista, però sense ser visceral ni truculenta. I no per això perd la cruesa d'una narració de guerra, deixant entreveure tot un munt de dolor que han patit els que ho han viscut.
Adient per a qui li agrada saber altres punts de vista no llegits.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
