LA CASA DE LA FRONTERA

L’escenari principal del llibre és un hostal-fonda al barri de la duana de Puigcerdà. Els protagonistes són la família Grau, que el 1882 van comprar l’antic Cal Roseraire. La Carme, el dia de la jubilació, mentre apaga per darrera vegada les neveres i els llums de la botiga, repassa la vida de la seva família -des dels rebesavis fins als fills- i recorda la història d’aquesta casa fronterera. Un lloc de pas, on s’hi han encreuat molts destins –aventurers, contrabandistes, fugitius o exiliats- i que enmig d’un paisatge imponent, ha estat testimoni d’alguns dels episodis més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país des de finals del segle XIX fins ara: des de l'última carlinada, la Setmana Tràgica, la Guerra Civil, la misèria de la postguerra, l’auge del turisme o la perforació del túnel del Cadí.
Reconstrucció històrica–novel·lada de diferents episodis del segle XX. El punt de mira presenta una visió des de l’esquerra política, deixant palès que als dos bàndols hi ha bona gent. Vallbona assegura que també ha volgut retratar tota una manera de viure, els habitants de Cerdanya estan a 1220 metres, i això és alta muntanya, hi fa molt fred , hi ha neu, plou a bots i barrals. Tot i que les coses han millorat la vida continua essent dura.
Rafael Vallbona (Barcelona 1960), col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió, és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, viu al Maresme. Escriptor i periodista, autor de més de cinquanta llibres de tota mena entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts. Altres han estat premiats amb l'Amat Piniella i el Néstor Luján de novel·la històrica, l'Ernest Udina de periodisme, el Columna jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d'altres.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa