LA CIUTAT DE LES LLÀGRIMES

Segona part de La ciutat deL foc, publicada anteriorment amb els mateixos personatges, tot i que es pot llegir de manera independent. La novel·la es desenvolupa entre París, Chartres i Amsterdam que és la ciutat de les llàgrimes.
Minou Jouvert i el seu marit Piet Reydon viuen a la seva mansió de Puivert amb els seus dos fills petits. Tots dos són hugonots, conversos des de la religió catòlica. Viuen enmig de les guerres de religió que estan assolant França i enfrontant països i ciutadans. Reben una invitació per assistir a París al casament de Margarida de Valois amb Enric de Navarra. Aquest matrimoni de conveniència podria obrir un període de pau. Al contrari del que s'esperava es produeix la lamentable nit de Sant Bartomeu, perden en els aldarulls la seva filla Marta i han de fugir a Amsterdam. Mentre Piet segueix investigant sobre el seu origen, el que portaria aparellada l'herència que vol prendre-li el seu cosí Vidal, catòlic i cercador de relíquies.
El relat està molt ben construït. Els canvis d'escenaris i els múltiples personatges no fan perdre al lector. Els personatges estan ben perfilats i la seva manera de ser i reaccionar són coherents. Val la pena no perdre de vista la mentalitat de l'època pel que fa a les guerres de religió i que l'autora s'inclina cap als hugonotes per la qual cosa solen quedar mal parats els catòlics, encara que com a excepció alguns són exemplars.
Una novel·la que es llegeix amb interès.

Carmen Trigo