La Dama de Reykjavík
Ragnar Jonasson
Ragnar Jónasson (Reykjavík, 1976) ja compta amb un bon grup de novel·les policíaques a les quals s'uneix la sèrie de la Inspectora en cap Hulda que amb 64 anys i després de treballar tota la seva vida a la policia s'ha de jubilar d'aquí uns mesos; no obstant això, el cap li permet, de mala gana, que pel seu compte reobri algun dels casos que no han pogut ser resolts, ja que els...
Ragnar Jónasson (Reykjavík, 1976) ja compta amb un bon grup de novel·les policíaques a les quals s'uneix la sèrie de la Inspectora en cap Hulda que amb 64 anys i després de treballar tota la seva vida a la policia s'ha de jubilar d'aquí uns mesos; no obstant això, el cap li permet, de mala gana, que pel seu compte reobri algun dels casos que no han pogut ser resolts, ja que els que portava ella han estat reassignats i el que la substituirà es farà càrrec de tot.
Després de la gran baixada d'ànim que té acabarà agafant les coses amb la força que sempre ha tingut i es dedicarà a un cas no resolt. El cas que escull és una dona russa -Elena- que era una emigrant i que estava esperant els papers per legalitzar la seva situació, però que va aparèixer morta al mar. El company que va portar el cas en el seu moment era un barroer i incompetent i el va tancar de qualsevol manera, com si fos un suïcidi o un simple accident. Hulda es lliura amb entusiasme a una feina difícil perquè a més ho ha de resoldre en pocs dies que és el que li permet el cap, sobretot després que sense saber-ho hagi interferit en un altre cas de més importància.
En trobar-se en aquesta situació, amb la jubilació efectiva en poc temps, sent molt la soledat, ja que el seu marit va morir i l'única filla que va tenir també és morta. Dades que es van coneixent a la novel·la per les confidències que té amb un metge també jubilat amb qui intenta pal·liar el seu aïllament i que ens descobreixen un passat difícil i tèrbol.
Es van succeint a la novel·la esdeveniments dels quals no se sap res i que són històries del passat i que toca al lector intentar unir-los, encara que al final es desvetllen i s'uneixen, però és un recurs potser massa fàcil i poc satisfactori per aconseguir mantenir l'atenció. Com és habitual en aquestes novel·les, després de molta feina i traient petites dades molt a poc a poc recorrent els llocs on ha estat Elena i visitant les poques persones amb qui ha tingut relació, quan sembla que és un carreró sense sortida, Hulda acaba per entendre la situació i descobrir l'assassí. Però tot i conèixer qui és l'assassí, el final no és clar i fa suposar que haurà de venir un altre relat per poder conèixer el desenllaç.
La novel·la reflecteix molt bé els espais naturals salvatges i violents de la illa. Els caràcters de les persones, ben descrits, faciliten conèixer una societat les persones de la qual estan molt buides interiorment i faltes d'una mínima ètica en molts casos.
TROA
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
