LA DONA D'EN MARTIN GUERRE

L'escriptora nord-americana Janet Lewis (1899-1998) narra en la novel·la breu titulada "La Dona d’en Martin Guerre", la publicació original data de 1941, una història inspirada en fets reals ocorreguts a la Gascunya francesa a mitjan segle XVI.
Al 1539, Martin Guerre, d'onze anys, es va casar amb Bertrande de Rols de la mateixa edat, en virtut d'un acord concertat per les seves respectives famílies, de camperols acomodats. Tres anys després, Bertrande es va traslladar a la casa de la família del seu marit adaptant-se plenament a la seva vida matrimonial amb l'hereu de la hisenda. No obstant això, Martí troba difícil sotmetre a l'autoritat patriarcal, de tints feudals, del seu pare i després d'haver patit algun dur càstig físic per la seva rebel·lia, s'acomiada de la seva dona i el seu fill de pocs mesos i abandona la llar en secret. Al seu retorn, vuit anys després, aparentava ser un home diferent fins a l'extrem que, passat algun temps, Bertrande denuncia el seu marit acusant-lo d'haver usurpat la personalitat de Martin. L'obra recrea l'ambient domèstic de la parella protagonista com un minuciós quadre de costums tractat amb sobri realisme. En aquest entorn, assentat sobre sòlides tradicions, per Bertrande resulta factible romandre al seu lloc, però la seva consciència no li permet amagar els dubtes, no compartits per la resta de la família, davant la por d'estar cometent adulteri. L'autora focalitza el desenvolupament de l'acció, que culmina amb el judici i condemna de l'acusat, a través de la postura d'aquesta dona, primer equilibrada i serena i després turmentada i considerada boja per molts dels seus cercles pròxims. La dificultat de determinar la identitat personal en aquests anys planteja una problemàtica psicològica que el relat desenvolupa en termes d'intriga gairebé policíaca. A mesura que avança el procés judicial contra el presumpte usurpador, la trama es complica per l'aparició de nous factors i pel canvi de les declaracions de testimonis que es penedeixen de les seves primeres asseveracions. A través d'aquests personatges secundaris, es posen de manifest diferents aspectes de la societat de llavors, en moments en què les guerres entre Espanya i França i les revoltes religioses dels hugonots francesos pertorbaven intensament el poble. Dut per dues vegades al cinema, el cas del suposat fals marit, planteja una sèrie de consideracions morals i afectives la intensitat de les quals queda ben reflectida en aquestes pàgines, molt ben escrites, on destaca sobretot l'excel·lent creació de la figura femenina de Bertrande.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa