LA DONA DEL SEGLE

Toni Cruanyes és editor i presentador del Telenotícies vespre de TV3. Llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme (UAB), ha estat corresponsal a Londres i París i enviat especial a Washington, l’Havana, Buenos Aires i Brussel·les, entre altres ciutats. Va treballar al World Service de la BBC (1999-2003) i a la ràdio de les Nacions Unides a Nova York (2004). Ha publicat els assajos de política internacional i catalana, Un dels nostres (2019), Un antídot contra l’extrema dreta (Premi Joan Fuster d’Assaig 2012). De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l’esquerra europea (2010) i El llarg adéu de Pinochet (2004). Va ser director adjunt del diari Avui (2007-2009) i cap d’Internacional de TV3. L’any 2022 va guanyar el Premi Josep Pla amb La Vall de la Llum.

Toni Cruanyes rescata la història de les dones de la seva família. Més enllà dels records d’infància, s’endinsa en la psicologia de tres noies joves, la Maria, la Teresa i la Victòria, nascudes els anys 1900, 1928 i 1954, que en un moment determinat de la seva vida han de prendre una decisió important. És la restitució de la memòria de dones valentes i treballadores, silenciades en un món dominat pels homes. A través de les seves vides, l’autor ofereix una visió íntima i detallada dels canvis socials i històrics que han marcat Catalunya i el món al llarg del segle XX.

En aquesta novel·la fa un homenatge a les dones del tombant de segle a través de la seva besàvia, la Maria Becana que apareix a la portada i que és la protagonista principal, la seva àvia Teresa i la seva tieta Victòria. Hi ha en un primer pla molta nostàlgia: records molt dolços de la infància, fa també una recerca històrica molt detallada sobre Canet de Mar.
Però, cal remarcar que vol reivindicar la fortalesa de les dones, el seu patiment, la ceguera dels homes i despertar encara ara consciències adormides del paper que han tingut sempre per la millora social i que no s’ha reconegut.
Pot agradar, és de bon llegir i a més a més té l’atractiu que el seu autor és àmpliament conegut.

M. Àngels Pagès