LA DONA VELOÇ

Nes, psiquiatre de quaranta-vuit anys, i amb una por atroç a l'avorriment, ha anat adquirint des de l'adolescència la mania de no desaprofitar cap moment del dia. La seva obsessió per no perdre el temps i limitar-se a la pràctica que la vida ofereix el porta a l'extravagant actitud d'haver de fer diverses coses alhora o de tenir perfectament cronometrat el temps dedicat a una relació amistosa, amorosa o familiar. Filla d'un metge de províncies de reconeguda professionalitat i intel·ligència desperta, i d'una mare de caràcter una mica anodí i oposat al del seu marit, portarà Nes a qualificar els diferents membres de la família en Ràpids o Lents segons s'acomodin cap a un o altre progenitor, i que definiran irremissiblement la manera d'afrontar la vida de cadascun.

Un llibre escrit amb un sentit de l'humor irònic i sarcàstic, i que de vegades aconsegueix arrencar el somriure del lector, revela un tipus de persona actual immersa en l'immediat, en què li pot reportar algun profit de tipus pràctic i tangible, sense cap compromís que posi límits a les seves ambicions professionals, en una vida plena de carreres cap a cap. La novel·la no deixa gaire marge a l'esperança cap a una sortida millor. La complexa personalitat de la protagonista és desconcertant i pot fer la sensació que l'autora no aconsegueix definir amb claredat el personatge. Les relacions familiars exposades només des d'un punt de vista pràctic donen suport indirectament a la tesi de ser la causa del fracàs personal.

Encarnita Herraiz