Ernest Belenguer i Cebrià (València, 1946) és catedràtic emèrit d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Al llarg de la seva carrera ha publicat llibres d'història moderna, i després de medieval. Caldria destacar València en la crisi del segle XV (1976), Ferran II ( 1999) o El Imperio Hispánico entre 1479-1665 (1995), com tamb...
Ernest Belenguer i Cebrià (València, 1946) és catedràtic emèrit d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Al llarg de la seva carrera ha publicat llibres d'història moderna, i després de medieval. Caldria destacar València en la crisi del segle XV (1976), Ferran II ( 1999) o El Imperio Hispánico entre 1479-1665 (1995), com també Jaume I i el seu regnat (2008), Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (2015) o Els Trastàmara (2019). Així mateix, ha dirigit obres de síntesi sobre territoris de la Corona d'Aragó i els seus regnes com són la Història del País Valencià (6 volums), la Història de les Illes Balears (2 volums, 2004), la Història d'Andorra (2005) i la Història de la Corona d'Aragó (2 volums, 2007). Al capdavall, Ernest Belenguer és un historiador d'ampli recorregut polivalent.
Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació —molta més en Martí que no pas en Joan—, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament «el descurat», i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana.
A principios del siglo xx, el Imperio británico abarcaba una cuarta parte de la superficie terrestre y contaba con una población de casi setecientos millones de personas. Para la mayoría de sus habitantes, representaba la máxima expresión de la superioridad cultural de su nación sobre el resto del mundo. Pero, en realidad, ¿qué legado dejó este Imperio de más de doscientos años...
Un viaje irreverente y profundamente humano que desmonta mitos, héroes o villanos, y devuelve su voz a algunos personajes olvidados por la historia. La historia no es una lista de fechas ni un desfile de estatuas solemnes. Es deseo, ambición, error, venganza, amor y poder. En Cultureando con la historia, el pasado se convierte en un espejo incómodo y fascinante donde los grande...
La historia oficial suele escribirse con el barniz del éxito y la filantropía, ocultando los cimientos sobre los que se levantaron las grandes fortunas del siglo XIX. Salvador García Castañeda retira ese velo en este estudio sobre la implicación de los montañeses en la trata de negros en Cuba. Mientras el puerto de Santander florecía con la exportación de harinas, sus bodegas t...
Publicada originalmente en 1898, La guerra de Cuba refleja el conflicto en la isla a finales del siglo XIX desde la óptica norteamericana y con una clara pretensión propagandística con el fin de preparar a la opinión pública ante una intervención militar que finalmente desató la guerra contra España. Representa una de las crónicas periodísticas más crudas y valientes sobre la l...
El retorn de Tarradellas i la restauració de la Generalitat El 23 d'octubre de 1977, un vell exiliat republicà de setanta-vuit anys retornava al país en honor de multituds, després de trenta-vuit anys d'exili. Aquest fet, en la història de qualsevol poble, de tots els pobles, ha d'esdevenir sens dubte una gesta. Però, afegim-hi encara: el 23 d'octubre de 1977, la Generalitat de...
La fascinante historia de Asiria, el primer imperio de la humanidad Hace casi tres mil años, mucho antes de Roma o Persia, Asiria se convirtió en el primer gran imperio de la Antigüedad. Desde el Mediterráneo hasta el golfo Pérsico, sus ejércitos y embajadores llevaron el poder de Nínive hasta los confines del mundo conocido, sometiendo reinos y levantando una maquinaria de do...
El present libro es una deuda histórica con todas las personas que aparecen inscritas en la lápida existente en el patio del antiguo Convento de San Francisco de Baena, que como es bien sabido albergó unos acontecimientos horrendos en el inicio de la Guer ...
Cómo los mongoles occidentales dieron forma a la primera globalización Los mongoles son célebres sobre todo por una cosa: la conquista. Pero, en realidad, sus logros fueron mucho más allá de la guerra. Durante tres siglos, la Horda de Oro, la porción occidental del Imperio mongol que surgió tras la muerte de Gengis Kan, tuvo tanta influencia en el mundo como en otros tiempos l...
En abril de 1914, las tensiones diplomáticas entre Estados Unidos y el régimen de Victoriano Huerta desembocaron en la ocupación militar del puerto de Veracruz. Jack London, consagrado ya como uno de los autores más leídos de su época, se desplazó al frente como enviado especial de la revista Collier's. El resultado de esta estancia es una colección de crónicas periodísticas qu...
El 7 doctubre del 2023, mentre es banyava amb els seus amics en una platja de Gaza, lAtef Abu Saif va ser sorprès pel soroll dunes explosions. El que semblava una cosa gairebé quotidiana per a un palestí nascut en un camp de refugiats, va resultar ser linici de la guerra de Gaza que aviat es convertiria en la massacre més sagnant de la història de Palestina. A partir daquella n...
-5%
20,00 €19,00 €
Añadir a favoritos
-5%
19,00 €
18,05 €
Sobre IBD (Impresión Bajo Demanda)
Impresión bajo demanda (IBD) o publicación bajo demanda (POD – Print On Demand) es un sistema de publicación en la que se imprime solamente el número de ejemplares necesarios para atender su pedido (Impresión 1x1).
Imprimiremos el libro para usted, por lo que no está permitida la anulación, ni devolución del pedido (salvo error o defecto de imprenta).
17881518976a9508597227000
https://www.troa.es/libro/la-fi-de-la-dinastia-catalana_11926971192697La Fi de la Dinastia CatalanaErnest Belenguer i Cebrià (València, 1946) és catedràtic emèrit d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Al llarg de la seva carrera ha publicat llibres d'història moderna, i després de medieval. Caldria destacar València en la crisi del segle XV (1976), Ferran II ( 1999) o El Imperio Hispánico entre 1479-1665 (1995), com també Jaume I i el seu regnat (2008), Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (2015) o Els Trastàmara (2019). Així mateix, ha dirigit obres de síntesi sobre territoris de la Corona d'Aragó i els seus regnes com són la Història del País Valencià (6 volums), la Història de les Illes Balears (2 volums, 2004), la Història d'Andorra (2005) i la Història de la Corona d'Aragó (2 volums, 2007). Al capdavall, Ernest Belenguer és un historiador d'ampli recorregut polivalent.
Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació —molta més en Martí que no pas en Joan—, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament «el descurat», i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana. https://www.troa.es/imagenes/9788418/978841861804.webp18.0519.005.000.95OutOfStockLibroshttps://www.troa.es/imagenes/9788418/978841861804.webp1625582162386116193971612875161797416141051614249160793016074351606723
Esta web utiliza cookies propias y de terceros que permiten al usuario la navegación a través de una página web (técnicas), para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento de los usuarios (analíticas), que permiten la gestión de los espacios publicitarios que, en su caso, el editor haya incluido en una página (publicitarias) y cookies que almacenan información del comportamiento de los usuarios obtenida a través de la observación continuada de sus hábitos de navegación. Si acepta este aviso consideraremos que acepta su uso. Puede obtener más información aquí.
