LA FILLA DEL RELLOTGER

Torna Kate Morton amb La filla del rellotger, una ambiciosa novel·la que es desenvolupa a Londres a través de diversos plans temporals: l'any 2017 i diversos moments del segle XIX. La protagonista de l'època actual és Elodie, arxivera i filla d'un violoncel·lista ja mort, que està a punt de casar-se.
Un dia Elodie troba una bossa de cuir amb el quadern d'esbossos d'un pintor victorià, Edward Radcliffe. Un d'ells li evoca un conte que la seva mare li explicava de petita sobre una casa; també hi ha la fotografia d'una bella jove amb un penjoll al coll. Amb aquests objectes es trasllada a una misteriosa mansió a la vora del Tàmesi, anomenada Birchwood Manor, per investigar sobre les seves troballes i també sobre algun secret relacionat amb la seva mare i amb la jove del penjoll.
S'inicia així un relat amb cert toc dickensià que explica la història en primera persona d'una nena una mica fantasmal que a mitjans del segle XIX va ser deixada pel seu pare en una peculiar casa londinenca on li van ensenyar a robar fins que es va fer experta; més tard coneix Edward Radcliffe i es va convertir en la seva musa.
Morton prossegueix amb una sèrie de complexes subtrames i la intervenció de personatges que van habitar Birchwood Manor -casa plena de records i amagatalls i punt neuràlgic de la novel·la- entre les que hi ha una nena anglo-índia, un historiador, germà del pintor i altres secundaris , recurs que en algun moment sembla distreure de l'argument central. No obstant això, l'autora dissenya diverses línies temàtiques que uneixen aquestes trajectòries a través del temps: l'amor romàntic o familiar, la passió per l'art, les llegendes, la nostàlgia i, com sempre, la intriga del passat que s'intenta desxifrar des del present.
Morton desplega un mosaic d'enigmes protagonitzats gairebé sempre per dones fortes i de gran personalitat en un recorregut per diferents atmosferes, ben triades i descrites detalladament. La filla del rellotger és una novel·la diferent a les anteriors per la seva estructura una mica més enrevessada i els punts forts són l'arrencada i el final. Com sempre, està narrada amb l'habilitat i elegant prosa habituals de Morton.

Reyes Cáceres