LA FORTALESA DE LES NOU TORRES

D'una manera bellament bella , Qais Akbar parla de l'Afganistan , la seva terra , constantment enlletgida per la crueltat de la guerra , però amb un cor que no deixa de bategar pacientment esperant reconstruir el que durant decennis li han vingut arrabassant .
Centrat en les experiències de la seva pròpia família per escriure aquest llibre , el mateix Qais dirà que tota família afganesa té històries similars . Totes han de ser explicades , escoltades , i no han de tornar a repetir-se.
Testimoni dels vaivens polítics del seu país amb la successió un cop i un altre de guerres absurdes i fratricides , pot comprovar amb alegria al cor que cap insensat ha aconseguit destruir la verdor de les muntanyes , el cabal dels seus rius , ni la fabricació de les meravelloses catifes que parlen d'un poble somiador , pacient , piadós , honest , hospitalari , poètic i amant de la família .
Quan al 1992 els russos ocupaven Afganistan , Qais i la seva àmplia família amb més de cinquanta membres , vivia còmodament en una casa amb jardí en els voltants de Kabul . De classe alta , comerciants de catifes , van rebre amb entusiasme l'arribada dels mujahidins que traurien als impius invasors del país . No obstant això , aviat van advertir amb tristesa que els desacords entre les diferents faccions donarien pas a una guerra civil insensata i destructora que els obligaria a iniciar un penós èxode per salvar-se . Un soci del seu pare els acolliria en el Fort de les nou torres , al nord de Kabul , i el que seria una estada de poques setmanes , es va convertir en lloc de residència durant gairebé vint anys , interromputs pels períodes on la desesperació davant el recrudescència dels enfrontaments els va empènyer cap a llocs insospitats .
L'arribada dels talibans no seria millor . La maldat que els acompanyava , fruit de la ignorància , va aconseguir silenciar els llavis , però no van poder fer callar el cor.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa